Avui és el teu dia!

Avui...

Avui és...

Avui és el teu dia!

Ja has arribat a les dues xifres i es pot dir que fa més temps que ens coneixem que que no...

En Joel fa deu anys!

És un dia especial, dels que et faran somiar (o això esperem els que som més grans) i dels que potser algun dia recordaràs amb un somriure i un toc de nostalgia.

FELICITATS!!!!

Ja podràs jugar a més jocs que fins ara eren de "grans"...

Però això no és l'important. L'important és que sempre segueixis somiant i que mai perdis aquesta imaginació i inocència amb què ens regales una rialla o amb què ens fas aquelles preguntes que no sabem com respondre.

FELICITATS petit pirata i aprenent de mag!

Que passis un dia genial i que demà a l'escola feu una bona celebració entre amics i amigues, que avui ja l'hem feta amb la família!

Avui és el teu dia!

Comentaris

mariona. ha dit…

felicitats a ell i a tu,matinadora! :)

com anem?
ja veig que tu també vas a 2post...

un petó!

30 de setembre del 2007, a les 10:47

Montserrat ha dit…

FELICITATS per aquest noi tan wapo e la foto

30 de setembre del 2007, a les 15:55

Anònim ha dit…

Moltes felicitats per a ell!!! ;D

30 de setembre del 2007, a les 19:42

mossèn ha dit…

felicitats ... salut

30 de setembre del 2007, a les 22:39

Nosotras mismas ha dit…

Felicitats per aquesta decada i per les que vindren.

Petons

1 d’octubre del 2007, a les 16:18

Omphalos ha dit…

Yeeee, felicita'l de part meva també :-)

1 d’octubre del 2007, a les 17:30

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog