Avui és el teu dia!

Avui...

Avui és...

Avui és el teu dia!

Ja has arribat a les dues xifres i es pot dir que fa més temps que ens coneixem que que no...

En Joel fa deu anys!

És un dia especial, dels que et faran somiar (o això esperem els que som més grans) i dels que potser algun dia recordaràs amb un somriure i un toc de nostalgia.

FELICITATS!!!!

Ja podràs jugar a més jocs que fins ara eren de "grans"...

Però això no és l'important. L'important és que sempre segueixis somiant i que mai perdis aquesta imaginació i inocència amb què ens regales una rialla o amb què ens fas aquelles preguntes que no sabem com respondre.

FELICITATS petit pirata i aprenent de mag!

Que passis un dia genial i que demà a l'escola feu una bona celebració entre amics i amigues, que avui ja l'hem feta amb la família!

Avui és el teu dia!

Comentaris

mariona. ha dit…

felicitats a ell i a tu,matinadora! :)

com anem?
ja veig que tu també vas a 2post...

un petó!

30 de setembre del 2007, a les 10:47

Montserrat ha dit…

FELICITATS per aquest noi tan wapo e la foto

30 de setembre del 2007, a les 15:55

Anònim ha dit…

Moltes felicitats per a ell!!! ;D

30 de setembre del 2007, a les 19:42

mossèn ha dit…

felicitats ... salut

30 de setembre del 2007, a les 22:39

Nosotras mismas ha dit…

Felicitats per aquesta decada i per les que vindren.

Petons

1 d’octubre del 2007, a les 16:18

Omphalos ha dit…

Yeeee, felicita'l de part meva també :-)

1 d’octubre del 2007, a les 17:30

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog