entre somnis i realitats

Realment, poc a poc vaig caminant. I avui és un d'aquells dies en que començo a somiar, i a construir castells i a creure que tot és possible. Nous projectes que es dibuixen a l'horitzó? Potser, segur! I buscant buscant, he trobat un petit tresor, com diu l'autor... "Yo quería hacer una canción para enseñarle a mi hija las cosas más importantes de la vida y terminé haciendo una canción con todo lo que aprendí y sigo aprendiendo de ella cada día."

De sobte la pluja torna a ser present dia rera dia. Es barreja amb la boira que envaeix els carrers del poble i una llum tènue de fanals taronjosos banyen els bassals del jardí. La fred s'escola entre els arbres, provinent de la neu intrusa que cubreix el Montseny en un mes de maig curiós. La crisis persisteix, econòmica i personal. M'endinso en remolins de feina i feina, laboral, estudiantil, casolana, social,... I si no fos pel calendari que marca els dies passar, diria que encara estem a ple hivern... i que les manetes del rellotge s'han congelat. Però el tic-tac esgotador em recorda la voràgine del dia a dia. Un somriure cau. El recullo i el llanço al món. Potser algú me'l retorni. Esperançada, resisteixo en el combat de la vida. D'aquí poc, el boxejador deixarà els guants i restringirà els seus propis espectacles.