entre somnis i realitats

Primer de tot cal dir-vos que moltes gràcies! Realment en sabeu també de frases fetes i altres locucions... Algunes no les coneixia ni jo. Arabé, aquí teniu la següent escena de la "c" en forma de joc, per dir-ho d'alguna manera. Són molt faciletes i la gran majoria estan molt relacionades amb la nostra manera de veure l'animal en sí. Us hi animeu? Escena VI: “C” com els animals, avui els toca a ells! Em poden dir gegant, però no ho sóc, sovint em veuran jugar amb les orelles i la trompa… És ben cert el que dieu de mi. Sóc voluminós com …(1). Corre, corre, has d’anar-hi ben ràpid i arribar-hi a temps. Avui el món necessita que sigui veloç com …(2). Em varen dir que els plantaries cara, que tu tenies aquella gosadia necessària per enfrontar-s’hi, encara que potser estaven equivocats. No crec que siguis valent com … (3). Més aviat, has fugit corrents, i has estat covard com … (4). En diuen treballadores, però també diuen que pots ser dòcil i inofensiu com … (5). Tu ets ...

Escena V – Avui va de comparacions… Em va dir que hi estaríem com a cal sogre, però jo no ho vaig entendre… Per estar-me com a cal sogre, millor em quedo a casa. Ai, els desconeixements d’aquesta meva llengua, que resulta que cal sogre si està molt còmode! I a ca la sogra com hi estarem? Com aquell qui res, la nena, tota emocionada, agafà la xocolatina i se n’anà de la botiga, convençuda que ningú no l’havia vista… Tranquil·la i dissimuladament, vaja. El botiguer es va quedar “com qui sent ploure” (és a dir, impassible), la propera vegada que la veiés la faria anar a ajudar a la vella Amèlia a portar les bosses a casa, i de propina s’enduria una xocolatina amb un somriure còmplice. És vell o antic com els camins? Aquesta no l’havia sentida mai! Dolç com una bresca! bresca 1 f. [LC] [AGR] Pa de cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l’arna per a dipositar-hi la mel. 2 f. [LC] [AGR] Pa de cera que fan les vespes. (ara ho entenc!) A...

Escena IV Es varen veure barba a barba . Un begut de galtes que l’havia ballat magra durant els últims anys, l’altre de ben segur que havia fet ballar l’aigua als ulls a la persona adequada, i la seva vida devia ser bufar i fer ampolles . Barba a barba i barrim barram , el polític de fortuna va començar a buidar el pap baix baixet … Va badar el cap a tots els seus enemics més potents, que ben bé en serien 10 de la vida pública, davant de la mirada esglaiada del begut de galtes , que anava anotant tots els secrets de la vida púbica catalana, bevent a galet del que estava escoltant. Finalment el polític li digué adéu barret en mà i se n’anà a bufar cullera a un dels rics restaurats de la ciutat. El nostre prim amic es quedà barres a pit pel que estava a punt de fer, però per sort no es va beure l’enteniment . Ben mirat , seria millor deixar un article pel diari de l’endemà ben amanit , que explicaria les converses baix baixet d’alguns busca raons de la política del país. ...

Escena III La dona s’aixecà a trenc d’alba , quan la pluja queia a bots i a barrals , i les tasques del dia a dia rutinari inundaren aquell nou matí. Ho feia tot a ulls clucs : encenia la cafetera, preparava la roba i l’esmorzar dels més petits, la carmanyola dels més grans,… Però aquell matí el temps ja no estava al seu abast , els minuts desaparegueren sorprenentment, anaren a raure a un univers paral·lel, on ella anava i venia a regna solta per tots els seus somnis, sense haver de preocupar-se per la rutina. Ara com ara i a dreta llei , aquella dona s’havia guanya el dret a fer les coses a la babalà , sense haver d’ anar a pams per totes aquelles tasques de les quals havia volgut fugir feia tant de temps. No havia de tenir més por, ja no s’agafaria els dits mai més, ningú l’amenaçaria a enviar-la a la quinta forca , lluny de tot món conegut. Decidí quedar-se en aquell univers. no saber ni la "a": no saber ni els rudiments d'una cosa - a trenc d’alba: en clarejar e...

Escena I En una botiga d’aquelles de gran ciutat, plena de modernitat i noves tèniques, a l’última moda dels grans dissenyadors, una parella, d’aquelles de tota la vida però això sí, amb un cert poder adquisitiu que no tothom gaudeix, decideix comprar-hi uns mobles per redecorar un dels espais de casa seva. En el moment de pagar: - Voldran pagar “a plaços”, o …? - Els diners - l’interromp el senyor -, a casa nostra, hi són a doll . Serà millor a la bestreta , gràcies. Davant la mirada indecisa del venedor, la senyora s’explica i li ve a dir que prefreixen pagar-ho tot anticipadament, ja que problemes de diners no en tenen pas, els tenen abundosament. Escena II A tot estirar deuen ser quarts de tres de la matinada, l’alcohol inunda l’ambient entre les copes que s’omplen en un bar de nit: - Jaume, ja sé que aquesta nit vas de bòlit , però fes-me un favor i estigues a l’aguait . Sembla que aquest parell del final de la barra van a mal borràs i això pot acabar com el rosari de l’aurora !...

Ja en fa uns quants de mesos, i d’anys podria arribar a dir, que va caure a les meves mans un llibre per ajudar-me a preparar un examen de nivell de català. Entre les pàgines, ja oblidades, d’aquella mena de manual carregat d’exercicis de morfologia, sintaxis, ortografia i un llarg etcètera que arribaria a avorrir els lectors, entre aquelles pàgines vaig trobar-hi un tresor… S’ha de dir que algunes relíquies ja les havia conegudes al llarg de la meva curta vida, però d’altres copsaren la meva atenció per ser oblidades novament al cap d’uns mesos o per quedar-se per sempre més amb mi, de manera que sempre que puc o recordo les mostro al meu petit món, jo sóc d’una de les que creu que els tresors s’han de compartir, i sobretot quan aquests tresors són paraules, frases i locucions de la nostra llengua. Fa uns dies el meu company em digué: „ escolta Carme, que coneixes una frase en català equivalent a … ”, la meva memòria a vegades em falla i ja no recordo quina era la frase en castellà, p...