entre somnis i realitats

I qui diu que les nostres pròpies idees sobre el que pensem que és la realitat no afecten les nostres respostes i la nostra visió del món?

Realment, sense paraules. Jo no l'havia vist, i vosaltres? (i no em refereixo al vídeo... ;oP) Tantes coses en aquest món ens poden passar desapercebudes!

Hi ha coses per les quals val la pena lluitar... sempre.

Impressionant

Se sentia despullada, sentia com si li haguessin robat la seva pròpia essència. Aquella nit en que les piles cremaren i el foc s’alçà per sobre de les fredes pedres del jardí. De sobte entraren per les seves portes, tregueren els seus amos amordaçats, heretges, heretges , se sentia entre els crits de la multitud. Heretges? Heretgia? De què parlàvem? Les paraules començaven a ressonar entre les seves parets, que es quedaven buides i estripades. Sense sentit. Sense dignitat. Incrèduls i atemorits, el poble havia sortit a apedregar el desconegut. Però la salvatgia del temor no en tenia prou amb les pedres, la sed d’una ira cega, descontrolada i sense sentit, demanava destrucció. Destrucció. Foc. Fogueres. Llums a la nit alimentades per les paraules de tants sabis i poetes. Se sentia despullada. Quan el dia s’aixecà només quedava una lleugera brasa i la pedra nua. Les llàgrimes foren les cendres de les paraules cremades sense solta ni volta, centres que cubriren tota la ignorància de la va

i resulta que el producte és la multiplicació i que commutar canvia el sexe del nombre... Ja no sé ni què em dic. Realment oblidades, aparcades a algun racó ben obscur de la meva ment sense saber ni com treure-lis la pols. Ara bé, crec que vaig trobar la solució... buscava un "matemáticas for dummies" però em vaig rendir a l'evidència de "matemáticas para vagos" i és que a més a més d'aprendre (sí, sí, aprendre, que jo sóc de les que va fer grec i llatí) encara ric amb alguns comentaris del llibre!