entre somnis i realitats

Life is not accountable to us. We are accountable to life. Denis Waitley a vegades m'agada pensar en lesparaules que deixem en la historia d'una vida, d'una societat, de nosaltres mateixos... es el que vull? es realment aquesta la meva vida? Em giro i miro al meu voltant, ell, els meus somnis i la meva mirada em retornen el somriure.

Brutal! Qui hagués tingut aquestes idees en certs moments!

When a man tells you he got rich through hard work, ask him 'Whose?' Don Marquis, US writer Si és que, a vegades, aprenent anglès, trobes petites frases que ara entens, i no pots evitar somriure, somriure i reflexionar en les grans veritats que es troben rere certes paraules. "Quan un home t'expliqui que s'ha fet ric a través d'un dur treball, pregunta-li de qui?"

En plena època de consumisme nadalenc... Ka-ching We live in a greedy little world-- That teaches every little boy and girl To earn as much as they can possibly-- Then turn around and Spend it foolishly Weve created us a credit card mess We spend the money we dont possess Our religion is to go and blow it all So its shoppin every sunday at the mall All we ever want is more A lot more than we had before So take me to the nearest store [chorus:] Can you hear it ring It makes you wanna sing Its such a beautiful thing--ka-ching! Lots of diamond rings The happiness it brings Youll live like a king With lots of money and things When youre broke go and get a loan Take out another mortgage on your home Consolidate so you can afford To go and spend some more when You get bored All we ever want is more A lot more than we had before So take me to the nearest store [repeat chorus] Lets swing Dig deeper in your pocket Oh, yeah, ha Come on I know youve got it Dig deeper in your wallet Oh

No ho he pogut evitar. Una petita història de les classes d'anglès que, com a treballadora del món de les finances i amant dels propis somnis i moments, m'ha fet somriure... Un d'aquells textos que fan reflexionar, sobre la vida que duem, la complicació de les coses, el ritme frenètic i la senzillesa intrínseca del dia a dia, que al cap i a la fi, no sempre hem de ser banquers, la felicitat del pescador pot omplir la nostra vida tant o més! Espero que us agradi! (intentaré traduir-la al català en un comentari) The fisherman and the banker An American banker was walking on a beautiful beach in a small Mexican village. He saw a fisherman in his boat with a few fish on it. 'Great fish!' he said. 'How long did it take you to catch them?' 'Not very long,' answered the fisherman. 'Why didn't you stay at sea longer to catch some more?' asked the banker. 'Ther are just enough fish here to feed my family,' answered the Mexican. Then the A...

I know I stand in line, until you think you have the time To spend an evening with me And if we find some place to dance, I know that there's a chance You won't be leaving with me And afterwards we drop into a quiet little place And have a drink or two And then I go and spoil it all, by saying something stupid Like I love you I can see in your eyes you still despise the same old lies You heard the night before And though it's just a line to you, for me it's true It never seemed so right before I practise every day to find some clever lines to say To make the meaning come through But then I think I'll wait until the evening gets late And I'm alone with you The time is right, your perfume fills my head, the stars get red And oh the night's so blue And then I go and spoil it all, by saying something stupid Like I love you

It's relaxing to go out with my ex-wife because she already knows I'm an idiot. Warren Thomas, American writer. Aquest matí estava al tren, aprofitant d'aquests temps perduts entre viatges a la vida quotidiana. Més que temps perduts, serien com universos paral·lels on decideixo somiar, dormir, llegir, ser jo mateixa o ser una altra persona... I a vegades, els aprofito fent allò que el temps deixa abandonat per qualsevol altre moment millor. Com per exemple: anglès. Aquest matí estava al tren i he decidit avançar aquells exercicis que dissabte hauré de dur fets a classe, quan he descobert una frase que ha despertat la meva curiositat. Quantes històries es podrien amagar darrere aquestes paraules?

Música... Em transporta a móns interiors, em fa navegar a indrets recòndits que desconeixia. O em condueix cap als llocs que creia desaperaguts, mostrant-me rostres oblidats. O em fa somiar. O em fa perdre'm en cada una de les seves notes o de les seves paraules. No podria viure sense la música. I ara estic contenta, perquè a poc a poc vaig entenent més paraules que fins aquest nou curs havien quedat barrades amb pany i clau, amagades als meus ulls dins de diccionaris de llengües desconegudes. El dissabte va ser un dia com un altre. Però va ser un dia especial. Una cançò que havia escoltat en altres temps, que de tant en quan se sent a la ràdio, una cançò que vaig poder sentir dins meu, a través de la seva música i de les seves paraules... És bonic saber què diu, saber què signifiquen els mots que acompanyen les melodies. Només per aquests moments, el sacrifici d'allargar la setmana fins el dissabte al matí, per fer un curs d'anglès, val la pena! Podríem dir que em vaig sen...

No ho he pogut evitar... He llegit aquesta combinació i he començat a veure tot de paraules estressades que intentaven sortir, davant dels maltractaments que han de sofrir per persones que, com ara jo, encara ni les dominen. I jo ben convençuda amb les paraules estressades, que sense adonar-me'n ho he dit en veu altra, i la professora-companya de feina em mira i no pot evitar somriure, potser s'imaginava com jo totes les paraules corrents amunt i avall, ara a un costat i ara a l'altra, sense poder evitar caure esgotades... Doncs no. Resulta que no han caigut davant la seva fatiga i el seu defalliment. S'han quedat allà ben quietes i només una línia fina ha aparegut sota una de les seves síl·labes, indicant allò que havíem d'aprendre avui, a la primera classe d'anglès del curs. La síl·laba tònica (seria aquesta la traducció correcta?), la veritat és que m'agradava més imaginar-me-les estressades, què voleu que us digui. Un somni més que ha esdevingut un proje...

Avui ho tornaré a provar, serà un nou intent i potser el dia gris farà que la sort m’acompanyi. Fa poc he comentat en un bloc que la sort ens la forgem, com diu una frase feta en alemany: Jeder ist seines Glückes Schmied , que vindria dir una cosa similar a “cadascú és el ferrer de la seva sort”. I amb la veritat a la mà, jo aquesta sort no sé si l’he forjada massa. Són d’aquells projectes que sempre es deixen per més endavant, sempre apareixia alguna cosa més important a fer. I què en pensaria la gent si digués que de ganes en tenia un munt? Si estigués a l’altra banda, llegint objectivament les meves paraules, diria que si una cosa es vol es pot fer, i que si hi manca el temps el busques, sota les pedres, a cada racó de casa, un xic d’aquí i un altre d’allà i així fins que minut a minut l’has trobat. Serà que no ho desitjaves tant? Serà que no seria una prioritat? I ara vols que sigui una prioritat pel destí concedir-te els desitjos que tant de temps has deixat a l’aparcament dels ...

Aquest any estava decidida, havia fet el pas més important. Tants anys han calgut per arribar a decidir-me, tantes excuses en va. I tot per què? Un cop arribat el moment de la veritat, la sort no m'acompanya i el meu número del sorteig no és el premiat. Finalment li havia donat prioritat (la cosa ja començava a ser una mica urgent per a la meva pròpia credibilitat), laboralment favorable, les ganes no en faltaven i el temps... De temps mai no n'hi ha però si no el busquem sota les pedres no anirem mai enlloc. Però el destí és capriciós i els números de la rifa no han estat pas els meus: ni a Sants, ni a Drassanes ni a Granollers. M'hauré d'esperar a les llistes d'espera o a les vacants de reserva, potser aquí aquella "flor al cul" que teníem quan vivíem a Barcelona torni... I si ni amb aquestes es compleixen les bones intencions i els bons propòsits d'any nou (o de curs nou, que a vegades ve a ser el mateix), i a pesar d'haver-me decidit, les Esco...