Salta al contingut principal

Curiositats


It's relaxing to go out with my ex-wife because she already knows I'm an idiot.

Warren Thomas, American writer.

Aquest matí estava al tren, aprofitant d'aquests temps perduts entre viatges a la vida quotidiana. Més que temps perduts, serien com universos paral·lels on decideixo somiar, dormir, llegir, ser jo mateixa o ser una altra persona... I a vegades, els aprofito fent allò que el temps deixa abandonat per qualsevol altre moment millor. Com per exemple: anglès.

Aquest matí estava al tren i he decidit avançar aquells exercicis que dissabte hauré de dur fets a classe, quan he descobert una frase que ha despertat la meva curiositat. Quantes històries es podrien amagar darrere aquestes paraules?

Labels:

Comentaris

Ferdinand ha dit…
Si algú m'ho tradueix li explicaré una d'aquestes històries que amaga aquesta frase.
27 de novembre del 2007, a les 8:58
Anònim ha dit…
És una tranquil·litat curiosa això d’anar amb algú del que ja no pots esperar res, perquè res no pots esperar, que ha perdut la seua capacitat de sorprendre’ns.
27 de novembre del 2007, a les 9:22
rosa ha dit…
gràcies per la traducció josepmanel...i fa que pensar hi ha vegades en la vida que algú a qui estimes ja no et sorprèn i llavors que has de fer?
27 de novembre del 2007, a les 10:14
robelfu ha dit…
Jo crec que mai es coneix a fons a una persona .
t'asseguro que per molt que la coneguis , sempre et pot sorprendre.
27 de novembre del 2007, a les 13:39
Ferdinand ha dit…
Els únics en qui pots confiar, recolzar-te i esperar-ne respostes positives son els teus pares, del altres no n'esperis res, es millor, si després et dónen sense haver-ho esperat encara et fa més il·lusió.
27 de novembre del 2007, a les 15:53
Putas y Princesas ha dit…
una frase divertida. petons guapa. llegir-te sempre es pensar
27 de novembre del 2007, a les 16:47
Carme Fortià ha dit…
No sé si la traducció literal servirà d'ajuda a algú, a hores d'ara (perdoneu no haver-la posat!): "és relaxat sortir amb la meva ex-dona perquè ella ja sap que sóc un idiota".

No sabria cap a quin costat decantar-me, sobre les capacitats que tenen les persones de sorprendre'ns... El que sí que no veig gaire clar és que de les úniques persones que ens podem refiar són dels pares... Suposo que tot depen de la família!
27 de novembre del 2007, a les 18:10
Anònim ha dit…
La única persona que ens coneix de veritat és un mateix.
La resta, etiquetes, secrets, cartells de "Compre" per a veure is algú es queda amb el producte...
27 de novembre del 2007, a les 19:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »