Passa al contingut principal

Curiositats


It's relaxing to go out with my ex-wife because she already knows I'm an idiot.

Warren Thomas, American writer.

Aquest matí estava al tren, aprofitant d'aquests temps perduts entre viatges a la vida quotidiana. Més que temps perduts, serien com universos paral·lels on decideixo somiar, dormir, llegir, ser jo mateixa o ser una altra persona... I a vegades, els aprofito fent allò que el temps deixa abandonat per qualsevol altre moment millor. Com per exemple: anglès.

Aquest matí estava al tren i he decidit avançar aquells exercicis que dissabte hauré de dur fets a classe, quan he descobert una frase que ha despertat la meva curiositat. Quantes històries es podrien amagar darrere aquestes paraules?

Labels:

Comentaris

Ferdinand ha dit…
Si algú m'ho tradueix li explicaré una d'aquestes històries que amaga aquesta frase.
27 de novembre del 2007, a les 8:58
Anònim ha dit…
És una tranquil·litat curiosa això d’anar amb algú del que ja no pots esperar res, perquè res no pots esperar, que ha perdut la seua capacitat de sorprendre’ns.
27 de novembre del 2007, a les 9:22
rosa ha dit…
gràcies per la traducció josepmanel...i fa que pensar hi ha vegades en la vida que algú a qui estimes ja no et sorprèn i llavors que has de fer?
27 de novembre del 2007, a les 10:14
robelfu ha dit…
Jo crec que mai es coneix a fons a una persona .
t'asseguro que per molt que la coneguis , sempre et pot sorprendre.
27 de novembre del 2007, a les 13:39
Ferdinand ha dit…
Els únics en qui pots confiar, recolzar-te i esperar-ne respostes positives son els teus pares, del altres no n'esperis res, es millor, si després et dónen sense haver-ho esperat encara et fa més il·lusió.
27 de novembre del 2007, a les 15:53
Putas y Princesas ha dit…
una frase divertida. petons guapa. llegir-te sempre es pensar
27 de novembre del 2007, a les 16:47
Carme Fortià ha dit…
No sé si la traducció literal servirà d'ajuda a algú, a hores d'ara (perdoneu no haver-la posat!): "és relaxat sortir amb la meva ex-dona perquè ella ja sap que sóc un idiota".

No sabria cap a quin costat decantar-me, sobre les capacitats que tenen les persones de sorprendre'ns... El que sí que no veig gaire clar és que de les úniques persones que ens podem refiar són dels pares... Suposo que tot depen de la família!
27 de novembre del 2007, a les 18:10
Anònim ha dit…
La única persona que ens coneix de veritat és un mateix.
La resta, etiquetes, secrets, cartells de "Compre" per a veure is algú es queda amb el producte...
27 de novembre del 2007, a les 19:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Read more »

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »