Salta al contingut principal

Colors

Groc

Colors dels arbres

Verds

Meravelles

Comentaris

Anònim ha dit…
M'encanten els colors de la tardor !! Maques les fotos.
Sergi ha dit…
Quines fotos més fantàstiques! Són teves? Aquesta gamma de colors de tardor m'encanta.
Anònim ha dit…
precioses...

m'encanta el color dels arbres a la tardor
Anònim ha dit…
No hi ha barreja de colors més increïble que la que tinta la tardor. Ho dic malgrat que altres èpoques de l'any tinguen una fama immerescuda...
Caterina Cortès ha dit…
Unes fotos precioses i un clar exemple dels colors de la tardor als arbres. Realment meravelloses. S'ha de dir que també ets una gran fotògrafa ;)
robelfu ha dit…
compartimos gustos. conec poques coses tan maques com els colors de la tardor.
Un enllaç preciós una abraçada
rosa ha dit…
m'encanta la tardor i els seus color i poder trepitjar les fulles caigudes dels arbres..el seu so....
el taronja ,el verd,el marró,el vermell i també la fresqueta.
Ferdinand ha dit…
http://dellibres.bloc.cat/
Mikel ha dit…
a mi m´agrada mes la primavera que la tardor.
iruNa ha dit…
mmmm.... que bonic!!! és brutal veure com de mica en mica van canviant els colors de certs arbres!!!
molt maques les fotos!
Anònim ha dit…
La que mira al cel és simplement pura llibertat...fantàstica!
-- ha dit…
que bocanada de oxígeno, aún apareciendo pequeñas, son inmensamente grandes!
Albert_stk ha dit…
En un dia de tardor que no faci gaire fred res millor que una passejada pel bosc.
Jesús M. Tibau ha dit…
Què bonics són els arbres! M'encanta fotografiar-los tot i que, ho reconec, sóc un desastre per als seus noms. Però els gaudeixo igual.
Carme Rosanas ha dit…
Preciosos colors i molt maques les fotos!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...