I de sobte em trobo que dos blocaires em fan un nou regal. Res a veure amb agendes i noves oportunitats laborals, com els últims que estant arribant... Un regal d'aquells que t'emocionen, que et fan somriure i et pugen l'autoestima (vigileu vigileu, que ara no hi ha qui la baixi jeje), un regal d'aquells que, com els comentaris de tots aquells que passeu per aquest món de somnis, fan que aquest petit projecte s'inundi d'un sentit especial.
I és que en Barbollaire (fotògraf i poeta de professió passional) i la Iruna (somiadora sensible que ens fa viatjar rere els seus batecs) m'han premiat!
I si toca la meva... serà difícil. Decidir. Decidir qui ens fa somiar amb les seves idees, opinions i mirades somiatruites, qui mostra les seves realitats i tota la seva riquesa d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. Seria millor escollir qui no, o potser tampoc...
I els somiadors són:
La Montserrat, del "Diari de la meva escola". Per comptartir amb tots nosaltres els bons moments, les anècdotes dels més petits, els misteris dels infants.
A una Lingüista Elitista, pel gran bloc "Do de Llengua" i la seva solidaritat amb una llengua que és la nostra i que en alguns moments maltractem sense ni adonar-nos-en!
A l'Eva i la Míriam de "Putas y princesas" per mostrar-nos paraules, escenes, moments, la seva manera de veure el món i les relacions.
A la "Marina Martori" per demostrar que no només les paraules poden ser solidàries, sinò també els actes... Sempre recordaré en Mahmood... I ell sempre et recordarà a tu!
A l'Àlex, que amb "Your latest tick" ens deixa melodies, moments, reflexions, imatges i aquells diàlegs que ens fan somriure o pesnar.
A Jo Mateix, per la seva "Safata de xiuxiueigs" on la solidaritat en tots els sentits cobra vida, solidaritat amb nosaltres mateixos i amb tot el món que ens envolta!
I l'últim o primer o segon o tercer premi serà "mancomunat", no seran persones sinó projectes, iniciatives d'aquelles que ens fan compartir, somiar, viure, somriure, imaginar, viatjar... I en seran dues:
Les Històries Veïnals
i
el que acaba de veure la llum del dia: Personatges itinerants.
9 comentaris:
Ohhhh Carme!!! quina il·lusió!!! Què "mega-guai" que diuen els nens!!!
Aquests detalls són els que fan que continuem treballant, escrivint, explicant, emocionar-nos, compartint... plens d'esperança i il·lusió.
Moltes gràcies i que tinguis un Feliç i meravellós Any Nou!!!
Un petó.
Asies maca! És ben bé que això de la blogosfera és una manera de ser ben curiosa, hi som sense ser-hi o no hi som siguent-hi. En qualsevol cas és una bona manera de tenir cura del món, dels altres i d'un mateix, "sin que se note el cuidado". Felicitats, que aquest estat d'ànim que llueixes continuïs compartin-lo, i Bon solstici d'hivern, encara que ens hàgim de posar els guants i les bufandes!
Moltes gràcies Carme!
La veritat el premi me'l doneu cada cop que entreu al meu blog. Com que avuí en dia el temps és or, cada cop que em dediqueu una miqueta del vostre temps, és com si em regaleu un bocinet d'or...
I sobre el meu blog...doncs només tracto de escriure el més simple possible sobre coses senzilles...els sentiments.
Gràcies de nou!
Uns premis molt ben donats si!!!1
vaja ... ja han passat els reis ??? ... felicitats ... salut
Els personatges itinerants, agraïts pel teu suport. Espero que la inicaitiva sigui digna d'aquest premis. Encara tot just aprenem a ser un blog.
El penjarem, el penjarem
Una abraçada
Carme
moltissimes gràcies Carme!!!!!! ets tan dolça i simple en les teves paraules que encises a qualsevol. petons de princesa i segueix aixi, enamorant-nos a tots.
T'estic molt agraïda! Gràcies del regal! Una abraçada forta! ;-)
com diu la carme, gràcies des dels personatges itinerants!!
a veure si a partir del febrer, quan probablement tornem a obrir l'entrada, t'hi apuntes!
Publica un comentari a l'entrada