entre somnis i realitats

Torno a agafar el cotxe i condueixo en direcció a rehabilitació, ja he deixat en Bernat amb la seva àvia, quan de sobte sona una cançó que acompanya el matí,  la pluja que cau amb parsimònia i el meu estat emocional. Fields of gold de Sting http://youtu.be/KLVq0IAzh1A Per un moment aquesta matinada m'he sentit mala mare... i al veure escrit aquest pensament ho veig com una exageració però així són certes emocions,  irracionals i exagerades. Fa dies que el petit ós es desperta sovint a les nits, de fet sembla que s' hagi fet amic de les febrades puntuals i els mocs i no les deixa anar. Com a causa o efecte o senzillament com a un element més de la suma s'ha hagut de separar de nosaltres i passar el dia a l'escola bressol o quan la febre no li permet amb la iaia. I de la combinació de tots els elements en resulta nits intranquil·les i de dormir poc. Però avui no s'ha queixat i jo m'aferrava a la idea d'aprofitar fins l'últim minut de son que el petit e...

Quan em vaig quedar embarassada i ja a finals de l'embaràs vaig decidir reactivar aquest bloc. Molts pensaven (i deien) que era molt agosarada i que potser no podria amb tot. I és ben cert, tenien tota la raó. Els últims cinc mesos he viscut en una bombolla fent un curset de maternitat exprés i amb les pràctiques reals de forma simultània. I ara m'han deixat anar per retornar a la vida que tenia abans de néixer en Bernat... Amb el que el temps s' escola entre els meus dits i tot allò que voldria fer es queda en un futur condicional incert. I vés a saber si aquest bloc de petites històries personals romandrà actiu gaire temps més,  però aquest -ia segueix existint i la voluntat hi és... O sigui que per ara aquí seguim. I avui retorno per deixar-vos amb una imatge d'un petit kit de supervivència de la mare treballadora que vol continuar uns mesos més amb l'alletament del seu fill tot i les h...

De casualitat l'he trobada per internet, la seva melodia, les seves veus, tot em transporta a un estat de pau, calma i tranquil·litat. Your green skirt flirts the wind as I follow you Through crowds of gray a thousand voices play Begin umbrella beats but I still follow you Through the pouring rain hopscotch where puddles drain Give only careful peeks because if you notice me You just might look away the thought makes me afraid As we roam, your shadow becomes my home Where I’m alone And I hold, these dreams that are all that I own All that I know Footsteps forgot and lost where I am wandering Fade in and out the world around me Swift wind, forget my skin where I am wandering A thousand little sounds are drowned when you’re around me I’m scared to step too close because that would make you real This dream could drift away the thought makes me afraid

Amb un bolígraf a la mà, asseguda al llit d'una habitació interior de porta trencada, amb un radiocasset vell, rebobina una cinta desgastada i copia aquella lletra que la transporta a un món diferent, d'amors i desamors de la veu d'en Carles Sabaté. S'imagina sent la noia de l'altre cantó del bar, creuant mirades entre el fum del bar, i es transporta a móns imaginaris on ella és la protagonista de l'amor d'una lletra de cançó. Anys després, torna a sentir la mateixa cançó quan condueix cap a casa. Ja no se sent la protagonista d'una cançó de Sau, però sap que la millor melodia és la que ha anat creant amb el pas dels anys i sent que les històries d'amor no existeixen només a les lletres romàntiques d'amors i desamors sinó també en una dolça realitat.

S'acosta una data, és un moment important per tu, per la teva parella, pel que ha de néixer, per la teva família i pels amics. Tothom està emocionat. Tothom està nerviós. Tothom té moltes ganes de que el petit arribi, veure'l i conèixer-lo. Tot es prepara per ell. Mentrestant, a casa, seguim tranquils, gaudint d'aquests darrers dies de calma; ja s'han acabat els exàmens, cremem rostolls, ell talla les fustes seques per tenir combustible per la xemeneia, anem a comprar llenya per ampliar la reserva, passegem pels camins que d'aquí poc farem els tres, quedem amb amics fent broma sobre si els haurem de fer fora de casa ràpid o de si haurem de marxar corrents, etc. Però tot en un mar interior d'onatge tranquil. I la data s'acosta. I quan més a prop està més s'agita el mar emocional de totes les persones que estan pendents d'unes bones noves que no arriben. Havia sentit de futures mares que es posen nervioses a causa de l'entorn, on preguntes co...

Algun cop heu intentat plasmar unes preferències sobre com ha de ser un moment que serà un dels moments més significatius de la vostra vida? És curiós com cada dona pensa abans del Dia De que li dic jo. Algunes tenen por, altres tenen una idea molt clara de com els agradaria que fos, altres no hi pensen, altres senzillament no en tenen cap idea, altres - com jo que diu la meva parella - són molt "hippie-flowers-pau-i-amor-que-tot-ha-d'anar-bé". No tinc ni la més remota idea de com serà, però sé que sigui com sigui, serà. Intento gravar-me a la memòria el que diu la meva llevadora, que quan la ment comenci a jugar les seves males passades recordem sempre que "jo estic aquí per què tu puguis néixer" i ens centrem en el petit (o petita) que ha de sortir. Avui, per fir, quan ja queden només vuit dies per la data probable de part m'he decidit a omplir el pla de naixament. A marcar unes caselles que permetran a l'hospital saber quines són les meves pref...

Dilluns dos de setembre del 2013. Comença de nou el setembre, la feina desbordant, l'estiu s'escola en les últimes tardes de tranquil·litat. Arribo a casa, cansada encara de l'activitat del cap de setmana i desbordada d'emocions. El nostre petit, encara sense nom, creix. Són ja quatre mesos i escaig i sembla que fos ahir que vèiem aquell resultat positiu en un tros de plàstic. Arribes a casa i em portes una petita-gran sorpresa. Una orquídia lila que desprèn vida, amor, esperança, il·lusió i tot un món de possibilitats. El primer cop que em fas un regal així, per què sí, unes flors delicades per uns moments especials. T'abraço i et miro emocionada. Tot es diu en una sola mirada. Dijous setze de gener del 2014. Quatre mesos i escaig després les flors que la nostra estimada orquídia sembla que comencen a caure. Quatre mesos engalanant el menjador amb la seva bellesa, quatre mesos acompanyant el creixement d'en Bernat. I ara, quan sembla que ja queda poc ...

Aquesta nit de cap d'any hem dormit abraçats celebrant que ja fa set anys que ens vam unir amb aquesta casa. Aquest dia 1 de gener ens hem llevat somrient pensant en la fred que passàvem aleshores, quan encara no teníem ni la calefacció i ens escalfàvem amb una estufa de llenya i quatre radiadors d'oli, dormíem escoltant el vent escolar-se per les finestres i miràvem una pel·lícula en un futton de dues places on  dormíem quan feia massa fred per pujar a l'habitació. Set anys en família, amb en Joel i la Tana, i aquest setè any que començarà sense aquesta petita reina egípcia però amb un nou-vingut més, en Bernat, i un Joel que ja no és el nen que podia agafar la bicicleta i sortir a voltar per les pujades i baixades de Cànoves, sinó el noi que ara pensa en les motos, el somriure d'alguna noia i el que la nit li farà viure. Set anys construint records en aquestes parets a quatre vents. Sembla mentida com passa el temps... Set anys de grans moments, i els que vindran!...

Molts ja coneixeu la meva passió per la fotografia, però generalment he estat jo la que s'ha amagat darrera la càmera, essent poques vegades l'element central que l'objectiu i el fotògraf ha de capturar. Però el tenir en Bernat dins meu i l'haver fet ja varis reportatges de dones embarassades em van fer desitjar guardar també un petit record de tot aquest moment. L'Àlex i l'Ana van ser els fotògrafs que han fet possible aquests moments i tot just ara començo a veure. Els tres hem participat en les idees de fotografies, el muntatge i finalment jo me n'encarrego de la selecció i el revelat digital de les fotografies que vam fer el dia 22 de desembre del 2013. L'elecció del nom Una de les idees que em van venir de veure altres fotografies sobre embaràs i dones embarassades per internet era capturar l'elecció del nom d'en Bernat en una imatge. Finalment, després de 51 fotografies fetes, unes 15 editades, he acabat fent aquesta elecció de 7 ima...