27 de gener 2014

No encara...

S'acosta una data, és un moment important per tu, per la teva parella, pel que ha de néixer, per la teva família i pels amics. Tothom està emocionat. Tothom està nerviós. Tothom té moltes ganes de que el petit arribi, veure'l i conèixer-lo. Tot es prepara per ell.

Mentrestant, a casa, seguim tranquils, gaudint d'aquests darrers dies de calma; ja s'han acabat els exàmens, cremem rostolls, ell talla les fustes seques per tenir combustible per la xemeneia, anem a comprar llenya per ampliar la reserva, passegem pels camins que d'aquí poc farem els tres, quedem amb amics fent broma sobre si els haurem de fer fora de casa ràpid o de si haurem de marxar corrents, etc. Però tot en un mar interior d'onatge tranquil.

I la data s'acosta. I quan més a prop està més s'agita el mar emocional de totes les persones que estan pendents d'unes bones noves que no arriben.

Havia sentit de futures mares que es posen nervioses a causa de l'entorn, on preguntes com: "encara no?", "què tal?", "hi ha novetats?" i similars els afecten de mala manera. Em creia immune a aquest tipus de nerviosisme, pensant que és el més normal del món que les persones que t'apreciïn et preguntin i estiguin pendents, i que és bo saber-se acompanyat. Si bé era capaç d'entendre que hi ha situacions en que ja necessites que el moment arribi i aquest tipus de comentaris constants no ajuden massa, no em sentia formar part d'aquest cercle, i en certa manera tampoc m'hi sento ara... no obstant... quan respons aquesta pregunta més de 10 cops al dia sense contar les vegades que ho fa la teva parella, t'esgotes mentalment, i l'onatge nerviós de totes les persones que tens al voltant amenaça en assetjar el teu petit mar en calma.

La bona intenció, l'interès més sincer i noble, les ganes de saber de tu i de la nova vida que estàs a punt de començar sol acompanyar aquesta sèrie de preguntes que els diferents canals de comunicació del segle XXI facilita (whatsapps, facebook, hangouts, twitter i altres xarxes socials, a més, és clar, del telèfon), i el pensar en aquesta motivació és el que et salva de cridar als quatre vents: "no, encara no! que ja us avisarem quan arribi!!!!".

Però entre pregunta i pregunta no pots evitar imaginar la possibilitat de poder penjar cartells a l'entrada de la recepció de qualsevol missatge de les xarxes socials, com qui posés un contestador automàtic al telèfon, que digués: "No encara... està molt bé resguardant-se de la fred que ha d'arribar. Quan ens saludi us ho farem saber a tots!". I a partir d'aquí, si encara vols deixar un missatge, endavant ;)

La conclusió de la meva petita història:

  1. Gràcies a tots i totes per preguntar, sents que hi ha persones tant de les que veus habitualment com de les que no que estan pendents de tu i això et fa sentir estimat.
  2. A la propera futura mare, personalment, no li preguntaré quan arribi la data. Són moments importants, íntims i que cadascú pot viure d'una manera o d'una altra. A vegades potser el millor és esperar a que et donin notícies o més endavant.
  3. Tampoc m'espantaré o m'emocionaré o posaré el crit al cel si no em responen al moment o senzillament si ja no rebo resposta o si aquesta és breu i automàtica com sortida d'un patró. A l'altra banda de la xarxa potser comença a reinar-hi la desesperació d'un regal que no arriba, de tantes altres preguntes com la meva o de qualsevol altra situació desconeguda. 
  4. I un dels millors consells per les receptores d'aquests missatges que un metge li va dir a una amiga i que vés a saber si potser acabaré seguint és que si et comença a afectar desconnectis les xarxes i bloquegis el canal d'entrada. El més important ets tu i el petit, i el que més necessites és tranquil·litat. 


22 de gener 2014

Pla de naixament

Algun cop heu intentat plasmar unes preferències sobre com ha de ser un moment que serà un dels moments més significatius de la vostra vida?

És curiós com cada dona pensa abans del Dia De que li dic jo. Algunes tenen por, altres tenen una idea molt clara de com els agradaria que fos, altres no hi pensen, altres senzillament no en tenen cap idea, altres - com jo que diu la meva parella - són molt "hippie-flowers-pau-i-amor-que-tot-ha-d'anar-bé".

No tinc ni la més remota idea de com serà, però sé que sigui com sigui, serà. Intento gravar-me a la memòria el que diu la meva llevadora, que quan la ment comenci a jugar les seves males passades recordem sempre que "jo estic aquí per què tu puguis néixer" i ens centrem en el petit (o petita) que ha de sortir.

Avui, per fir, quan ja queden només vuit dies per la data probable de part m'he decidit a omplir el pla de naixament. A marcar unes caselles que permetran a l'hospital saber quines són les meves preferències - com si jo mateixa ho tingués tant clar, sembla que diu una veueta interior.

No em fa por (ara), no temo al dolor (ara) tot i que no sé si el resistiré ni com, ni si cridaré que em droguin ja o que m'obrin d'una vegada per treure'm en Bernat (cosa que mai diria que hauria de cridar, el part per cesària és el que menys desitjo, però mai se sap què fa l'esgotament físic i emocional de parts que semblen històries de mai acabar). Tinc ganes de que arribi el dia i les parts més escatològiques li fan més fàstic a la meva parella que misteriosament a mi. Tot i que no vull que em gravin, no cal ;)



16 de gener 2014

Petites-grans sorpreses

Dilluns dos de setembre del 2013.

Comença de nou el setembre, la feina desbordant, l'estiu s'escola en les últimes tardes de tranquil·litat.
Arribo a casa, cansada encara de l'activitat del cap de setmana i desbordada d'emocions.
El nostre petit, encara sense nom, creix. Són ja quatre mesos i escaig i sembla que fos ahir que vèiem aquell resultat positiu en un tros de plàstic.

Arribes a casa i em portes una petita-gran sorpresa. Una orquídia lila que desprèn vida, amor, esperança, il·lusió i tot un món de possibilitats. El primer cop que em fas un regal així, per què sí, unes flors delicades per uns moments especials. T'abraço i et miro emocionada. Tot es diu en una sola mirada.

Dijous setze de gener del 2014.

Quatre mesos i escaig després les flors que la nostra estimada orquídia sembla que comencen a caure. Quatre mesos engalanant el menjador amb la seva bellesa, quatre mesos acompanyant el creixement d'en Bernat. I ara, quan sembla que ja queda poc perquè el nostre petit arribi, ella comença a perdre les flors, potser per deixar espai al seu petit somriure que de ben segur il·luminarà totes les estances d'aquesta vella casa de poble.

I qui sap, qui sap si la caiguda de la seva última flor simbolitzarà la teva arribada...


08 de gener 2014

Set

Aquesta nit de cap d'any hem dormit abraçats celebrant que ja fa set anys que ens vam unir amb aquesta casa. Aquest dia 1 de gener ens hem llevat somrient pensant en la fred que passàvem aleshores, quan encara no teníem ni la calefacció i ens escalfàvem amb una estufa de llenya i quatre radiadors d'oli, dormíem escoltant el vent escolar-se per les finestres i miràvem una pel·lícula en un futton de dues places on  dormíem quan feia massa fred per pujar a l'habitació.

Set anys en família, amb en Joel i la Tana, i aquest setè any que començarà sense aquesta petita reina egípcia però amb un nou-vingut més, en Bernat, i un Joel que ja no és el nen que podia agafar la bicicleta i sortir a voltar per les pujades i baixades de Cànoves, sinó el noi que ara pensa en les motos, el somriure d'alguna noia i el que la nit li farà viure.

Set anys construint records en aquestes parets a quatre vents. Sembla mentida com passa el temps... Set anys de grans moments, i els que vindran!

Casa... Any 2007

05 de gener 2014

"L'elecció del nom" - Història d'una sèrie fotogràfica I

Molts ja coneixeu la meva passió per la fotografia, però generalment he estat jo la que s'ha amagat darrera la càmera, essent poques vegades l'element central que l'objectiu i el fotògraf ha de capturar.

Però el tenir en Bernat dins meu i l'haver fet ja varis reportatges de dones embarassades em van fer desitjar guardar també un petit record de tot aquest moment. L'Àlex i l'Ana van ser els fotògrafs que han fet possible aquests moments i tot just ara començo a veure. Els tres hem participat en les idees de fotografies, el muntatge i finalment jo me n'encarrego de la selecció i el revelat digital de les fotografies que vam fer el dia 22 de desembre del 2013.

L'elecció del nom


Una de les idees que em van venir de veure altres fotografies sobre embaràs i dones embarassades per internet era capturar l'elecció del nom d'en Bernat en una imatge. Finalment, després de 51 fotografies fetes, unes 15 editades, he acabat fent aquesta elecció de 7 imatges... Ara no sabria com seguir amb la selecció per quedar-me'n un parell o tres, s'accepten suggerències!