entre somnis i realitats

"El patio de luces" No era más que un rectángulo de 15 metros por 12 metros, pero la vida y el trasiego que soportaba era comparable a la rambla de la ciudad. Los cordelajes. Los desagües de aguas pluviales del terrado. La canalización del gas que alimentaba las cocinas y calderas del edificio; los olores la comida, unidos a los humos de la fritanga de la vecina del 2º 3ª, que ahumaba la ropa del tercer, cuarto y quinto piso. El traqueteo de las lavadoras repicando con su tambor de hojalata, y los canarios del 5º 3ª que trinaban cuando los rayos de sol se colaban por la techumbre de uralita verde. (...) Paraules que et condueixen al magnífic univers d'una realitat tranquil·la i propera. Paraules que et condueixen olors, colors, miratges, somriures davant de l'avi mirant el tanga o la prostituta... Seguiu llegint. Un bon somiador descobert entre relats i poemes. Radiografías Neuronales De ben segur, recomanat!

Paraules sàvies que em fan somriure i em fan reflexionar sobre les grans veritats, sobre les necessitats d'aquest món i la comunicació necessària amb els més petits. Aquest matí el gaudeixo des de l'estudi de casa estant, perdent-me per racons meravellosos i endintsant-me en els vostres tresors. I trobo cofres amb les més exquisites joies amagades, com les paraules que avui he trobat al Diari de la meva escola , i que no puc evitar reproduir aquí; paraules sàbies del que fou un gran músci català, Pau Casals: “I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convert...

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tants records em passen pel cap! Tants moments compartits, tantes paraules que no feia falta ni dir. Un bon dia et creues amb una persona, una extranya que ignores que esdevindrà en una persona tant important en la teva vida. Potser s'amaga dins d'una companya de feina, potser darrera d'un amic de l'escola, o rera el rostre d'una nova companya d'institut. I de sobte intentes recordar una cançó, una melodia que va esdevenir la banda sonora d'una època de la teva vida, unes paraules que sempre t'evocaran la seva imatge i faran que la sentis a prop, dins teu, per més lluny que estigui. I recordes aquell tren a Granada. Aquell pis a la Barceloneta. Aquelles vistes dels teulats, sota la lluna plena, amb una cigarreta a la mà. Aquell balcó que donava al carrer Sepúlveda, les nits d'estiu amb les portes obertes, els matalassos al terra, Aqua sonant i nosaltres viatjant entre somnis i realitats. Aquelles cartes als reis mags, aquells poemes a mig e...

Hi havia una vegada... Feia temps que no reia tant. Feia temps que una nit de dissabte no es convertia en una sortida al teatre. Sempre diem que s'ha de repetir però sempre es fa esperar massa. Aquest cop, el detonant fou la Marina , i és clar, no ens ho podíem pas perdre! Al costat de casa, riure assegurat i teatre a l'abast de tothom i de totes les butxaques (cosa important avui en dia). (fets basats -en part- en una absoluta ficció) Hi havia una vegada l'Àlex. A l'Àlex li agradava el teatre, en Bogart, el whisky amb soda i tenir "dobles vides". A dies representava una professió on l'agressivitat masculina es feia palpable; els negocis necessitaven aquella americana clàssica i una corbata moderna per trencar amb els tòpics. Anava ben vestit a veure els seus clients, cuidar les ventes i fer més gran un negoci que s'havia convertit en part una econòmica difícil de prescindir en la seva vida. Però encara existia un altre Àlex. Aquell de la vida que algu...

Fa uns tres anys que ens vas encisar per primer cop. I a mesura que creixies et feies més irresistible, mirades plenes de força, fas de nosaltres humils servidors als teus peus, tot per una rialla, per un somriure, per poder sentir el caliu de la teva màgia ben a prop. I avui et toca somiar, somiar i desitjar tres desitjos, un per cada any complert. Avui és el teu dia princeseta, vas fent-te gran en el teu món de contes, on desitjo que sempre hi visquis i que mai oblidis. No deixis mai d'encisar, de somiar, de riure, de mirar i descobrir els misteris dels contes de fades que t'envolten, però no els trenquis mai, fés que t'acompanyin en les nits de calma, fés que siguin els teus amics, d'aquesta manera les fades sempre et faran volar! Felicitats nena, felicitats Aina! Molts molts i molts petons des de Barcelona i des de Cànoves! I a l'Aniol també, que també enamora amb cada mirada a cada noia que se li creua pel camí! (quina por que em fan aquest parell de grans!)

Aquesta nit m'he escapat de casa, he fugit fent de casa meva un altre cop la ciutat dels fums, deixant al meu somiador preferit sol en un casalot (esperant que m'enyori quan el llit se li faci gran! encara que sabent a les hores que es despertarà i que ell és una au nocturna, potser no l'aclapara la solitud)... Avui he tornat a treballar de sol a sol, he arribat a la feina que encara seguia el rastre dels estels i n'he sortit que ja em saludava la Lluna, i amb la bossa preparada he fet camí cap a casa ma germana, que ja tenia ganes de veure-la i dedicar-nos els vespres de no deixar-nos parlar mútuament, sopar un bon "schawarma" del seu barri, veure unes coles i mirar potser alguna série televisiva (encara que ara les que solíem veure ja no les fan). Així no arribo tant tard a casa, no m'aixeco tant d'hora, vaig menys cansada i, el més important, la veig! O sigui que, exiliada de casa, he aconseguit encendre el seu portàtil, fer anar internet (tampoc ha...

La veritat és que la iniciativa d'en Jesús M. Tibau i el Club de Lectura de Tortosa sempre m'ha semblat molt encertada, i més d'un cop m'he quedat a mitges, sense acabar de participar en els seus jocs literaris! I ara que finalment m'he tirat a la piscina, he acabat coneixent nous somiadors de diferents terres de parla catalana, que com nosaltres, fan d'aquest espai ciberespacial, una mena de calaix de sastre on gaudir del temps i de les paraules. Bé, us recomano participar en els diferents jocs literaris de Tens un racó dalt del món , i sobretot en el 25è joc (es podrà fer fins el 6 de novembre)!

Es descriu com un bioquímic, català i casteller... Jo li afegiria també un gran blocaire, que amb reflexions i relats entrellaçats ens evoca moments, somnis i malsons, així com pensaments amagats que es decideixen a veure la llum del sol. http://zwitterioblog.blogspot.com/

Avui... Avui és... Avui és el teu dia! Ja has arribat a les dues xifres i es pot dir que fa més temps que ens coneixem que que no... En Joel fa deu anys! És un dia especial, dels que et faran somiar (o això esperem els que som més grans) i dels que potser algun dia recordaràs amb un somriure i un toc de nostalgia. FELICITATS!!!! Ja podràs jugar a més jocs que fins ara eren de "grans"... Però això no és l'important. L'important és que sempre segueixis somiant i que mai perdis aquesta imaginació i inocència amb què ens regales una rialla o amb què ens fas aquelles preguntes que no sabem com respondre. FELICITATS petit pirata i aprenent de mag! Que passis un dia genial i que demà a l'escola feu una bona celebració entre amics i amigues, que avui ja l'hem feta amb la família! Avui és el teu dia!

El Submarí Terrestre , com diu ell mateix, és un lloc per a la profunditat superficial . Sento com si les paraules sobressin, o com si no arribessin a ser tant màgiques com per retenir l'esperit dels seus relats en un petit i humil comentari. No només són paraules, són imatges, cops de vent, entonacions, temps passats, tot això amb forma de lletres rere lletres. Un somiador que ja no puc evitar anar llegint i esperar, amb entusiasme, les novetats que ens brindarà!

El veí de dalt, blocaire de terres de Barcelona, ens ofereix una proposta d'aquestes que ens engresquen a compartir paraules i crear històries inoblidables per la seva varietat i originalitat. Us animo a visitar-ho i a formar-hi part: http://historiesveinals.blogspot.com/2007/09/les-normes-per-participar-histries.html Ell és qui millor us ho pot explicar!

Les vaig conèixer per casualitat, però les seves paraules em cautivaren i com una mena de droga de la qual no et pots desenganxar, segueixo els seus comentaris i reflexions. També els hauria de donar les gràcies a elles dues, perquè encara que no ho saben, va ser el seu bloc el catal·litzador d'aquest que avui llegiu. Entre les seves paraules vaig descobrir-me a mi mateixa i vaig fer del meu somni una realitat! http://putasvsprincesas.blogspot.com/ (feia dies que no us veia i avui finalment ens deixeu gaudir amb les vostres paraules!)

Sabeu? Una de les coses que he après en els "quatre dies" que porto de blocaire és que et dins la catosfera hi ha grans tresors amagats. De sobte llegeixes una història que et transporta a temps passats, les persones la comenten i coneixes més universos encara, i coneixes somnis i realitats d'altres dones blocaires que et fan navegar entre aigües profundes, coneixen móns similars i diferents als d'una servidora. Fa poc preguntava per la valentia d'un infant per començar a parlar amb un rostre desconegut que es gronxava ple d'il·lusió, i a través de pàgines i pàgines he tornat a ser valenta (ni que sigui dins l'anonimat que internet ens brinda) i he conegut un parell de tresors que m'agradaria compratir amb vosaltres: Col·lecció de moments Ella és l'altra Carme , i sense cap mena de dubte els seus contes, poesies, comentaris, les seves paraules us faran conèixer les realitats que va construint dia a dia: http://cat.bloctum.com/carmerosanas No em dig...

Un blocaire que fa uns mesos també va sortir del forn, amb aquella olor de pa acabada de fer. Ple de somnis, realitats, miratges i melodies on perdre's i seguir navegant per aquests mars desconeguts que ens aporten una brisa fresca! Fàbules, cançons, imatges i reflexions: us recomano perdre's entre les seves paraules, val la pena! http://yourlatest.blogspot.com/

De fet, fou ell qui em mostrà els camins a recòrrer entre la catosfera, fou ell qui m'animà a ser una somiadora i qui m'ajudà a fer d'aquest somni una dolça realitat. Ell també somia i les seves paraules són espases que critiquen les realitats que ens envolten: http://lescaboriesdenmontilla.blogspot.com/ Gràcies! pd: de fet aquesta idea és una realitat que li he manllevat, i espero que m'ho perdoni, però no crec que ja pugui evitar presentar altres somiadors!