De somiadors que fan de les realitats moments dolços i amens: Col·lecció de moments i No em diguis que és un somni

Sabeu? Una de les coses que he après en els "quatre dies" que porto de blocaire és que et dins la catosfera hi ha grans tresors amagats.

De sobte llegeixes una història que et transporta a temps passats, les persones la comenten i coneixes més universos encara, i coneixes somnis i realitats d'altres dones blocaires que et fan navegar entre aigües profundes, coneixen móns similars i diferents als d'una servidora.

Fa poc preguntava per la valentia d'un infant per començar a parlar amb un rostre desconegut que es gronxava ple d'il·lusió, i a través de pàgines i pàgines he tornat a ser valenta (ni que sigui dins l'anonimat que internet ens brinda) i he conegut un parell de tresors que m'agradaria compratir amb vosaltres:

Col·lecció de moments

Ella és l'altra Carme, i sense cap mena de dubte els seus contes, poesies, comentaris, les seves paraules us faran conèixer les realitats que va construint dia a dia:

http://cat.bloctum.com/carmerosanas

No em diguis que és un somni

Una al·lota que somia i ens deixa un rastre de relats i contes que ens fan somiar!

http://cat.bloctum.com/mallorquina/

Espero que us agradin!

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog