Guten Morgen, du Schöne

"Guten Morgen, du Schöne!
Für einen Blich von dir
sind tausend Dinar wenig.
Für deine Brust
werde ich zehn Jahre zu Fuß gehen.
Für deine Lippen
werde ich die Sprache vergessen.
Für deine Schnekel
gebe ich mich zum Sklaven.

Guten Morgen, du Schöne!
Steig auf den Apfelschimmel und reite Galopp.
Ich warte auf dich im Wald.
Mit einem Zelt ungeborener Kinder.
Mit Nachtigallen und Hyazinthe.
Mit einem Bett aus meinem Leib,
mit einem Kissen aus meiner Schulter.

Guten Morgen ,du Schöne!
Kommst du nicht,
ziehe ich dass Messer aus dem Brot,
wische die Krumen vom Messer
und treffe dich mitten ins Herz."

De Guten Morgen, du Schöne, Maxie Wander

Una tímida traducció inèdita per entendre per què em va encisar en el seu moment (perdoneu possibles errades i feu-me-les saber!):

Bon dia, bonica!
Per una mirada teva
mil dinars són pocs.
Pels teus pits
aniria deu anys a peu.
Per els teus llavis
oblidaria la llengua.
Per la teva espiral
m’entregaré com esclau.

Bon dia, bonica!
puja sobre el tord i cavalca al galop.
Jo t’espero al bosc.
Amb una tenda de nens no nats.
Amb rossinyols i jacints.
Amb un llit fet del meu cos,
amb un coixí de les meves espatlles.

Bon dia, bonica!
Si no vens,
treure del pa el ganivet,
netejaré les engrunes del Ganivet
i et trobaré al mig del cor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog