Salta al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (2) - “A”: és que no en saps ni la "a"!

Escena III

La dona s’aixecà a trenc d’alba, quan la pluja queia a bots i a barrals, i les tasques del dia a dia rutinari inundaren aquell nou matí. Ho feia tot a ulls clucs: encenia la cafetera, preparava la roba i l’esmorzar dels més petits, la carmanyola dels més grans,… Però aquell matí el temps ja no estava al seu abast, els minuts desaparegueren sorprenentment, anaren a raure a un univers paral·lel, on ella anava i venia a regna solta per tots els seus somnis, sense haver de preocupar-se per la rutina. Ara com ara i a dreta llei, aquella dona s’havia guanya el dret a fer les coses a la babalà, sense haver d’anar a pams per totes aquelles tasques de les quals havia volgut fugir feia tant de temps. No havia de tenir més por, ja no s’agafaria els dits mai més, ningú l’amenaçaria a enviar-la a la quinta forca, lluny de tot món conegut. Decidí quedar-se en aquell univers.

no saber ni la "a": no saber ni els rudiments d'una cosa - a trenc d’alba: en clarejar el dia - a bots i a barrals: molt - a ulls clucs: confiadament - a l’abast: accessible – anar a raure: anar a parar -anar a regna solta: anar lliurement - ara com ara: actualment - a dreta llei: amb justícia estricta - a la babalà: sense parar-hi prou atenció - anar a pams: detallar, especificar - agafar-se els dits: no calcular bé - a la quinta forca: molt lluny

Comentaris

Anònim ha dit…
I quina traça que tens a utilitzar tantes locucions o maneres de dir juntes. I a més a més la dona en qüestió... també podria ser jo, o com a mínim entra en el grup de les somiadores.

Carme

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...