Salta al contingut principal

De somiadors que fan de les realitats moments dolços i amens: El submarí terrestre

El Submarí Terrestre, com diu ell mateix, és un lloc per a la profunditat superficial. Sento com si les paraules sobressin, o com si no arribessin a ser tant màgiques com per retenir l'esperit dels seus relats en un petit i humil comentari.


No només són paraules, són imatges, cops de vent, entonacions, temps passats, tot això amb forma de lletres rere lletres. Un somiador que ja no puc evitar anar llegint i esperar, amb entusiasme, les novetats que ens brindarà!
Labels:

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Doncs un blog més a visitar. Gràcies per presentar-lo.
M'agrada.

carme
30 de setembre del 2007, a les 18:02
Anònim ha dit…
Ostres! Acabo d'entrar i he llegit aquest post i, francament, no sé què dir. Bé, sí, que les cobertes i recontracobertes d'aquest submarí estan obertes a tothom, però, en especial, a aquelles persones (Carme Fortià al capdavant) que aprecien les paraules, que no tenen cap inconvenient en detallar els sentiments que se'ls hi presenten al cap del dia, que no els hi fa por mirar la realitat amb ulls d'infant que tots som... Una abraçada! I consti que l'emoció de llegir això ningú no me la treurà per anys que passin!
30 de setembre del 2007, a les 18:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »