En un centre comercial, miratges de nit

Avui he tornat a somiar, però no era un somni dolent, ni hi havia baralles, ni hi havia nens que morien o que algú volia matar. Ahir no ho recordo. Una nit tranquil·la, suposo.

Aquests dies somio molt, massa si es pot dir. Llevar-se alguns matins tenint la sensació de no haver descansat prou, pel ritme accelerat de les imatges que se succeïen per la nit que em cobria les espatlles.

Però avui ha estat una nit si més no tranquil·la. Encara que també hi havien morts: l'ombra de la meva àvia, a qui havíem d'acomiadar, es barrejava en un escenari d'un centre comercial, amb els meus germans i els petits. Miràvem els aparadors i alguns penjolls que brillaven, arracades i demés. Després arribava la mare amb el pare, que no es podia cansar gaire, crec que ja estava un xic delicat.
Però abans en el mateix centre, m'havia posat uns guans de boxa i amb una colla d'amics, érem quatre, intentàvem aprendre a utilitzar-los.

Somnis curiosos i estranys.

Comiats

Fa anys et vaig escriure unes paraules. Era l'avi que t'animava a somriure i et deia que seguissis endavant, gaudint de la vida al costat de la família. Recordo la teva mirada, blava, serena, tranquil·la...

Ara, amb els ulls clucs, tindràs la mateixa mirada i veuràs el que sempre havies cregut i desitjat. Ja el veus iaia? Ja li has donat la mà de nou?

Et miro, i torno a senitr la calidesa del teu somriure, dient-nos, feliç, fins la propera.

...sobren les paraules...

When a man tells you he got rich through hard work, ask him 'Whose?'

Don Marquis, US writer

Si és que, a vegades, aprenent anglès, trobes petites frases que ara entens, i no pots evitar somriure, somriure i reflexionar en les grans veritats que es troben rere certes paraules.

"Quan un home t'expliqui que s'ha fet ric a través d'un dur treball, pregunta-li de qui?"

Colònies

Ja està a sisè. Aquest any deixa l'escola primària, tanca una etapa d'inocència per entrar a un institut on milers de sensacions, de sentiments desconeguts que ara ja treuen el cap a cançons, youtubes, metroflogs, agendes escolars i un llar etcètara, l'inundaran.

Però encara està a sisè i encara conserva la mirada inocent. L'altre dia parlàvem de les joguines que molts nens no tenen, de la feina que molts pares perden, de la sort que tenim tots nosaltres.

Sense saber com, vam acabar parlant de les colònies de l'escola, dels nens que hi anirien.
Vaig recordar quan feia sisè, aquell any es feia la Setmana Blanca, era la sortida que iniciava aquella segona etapa a l'escola, a l'EGB, i molts anaven esquiar. Però no eren tots, ni de bon tros, érem forces els nens i nenes que ens quedàvem a l'escola, perquè els nostres pares no es podien permetre tantes sortides, tantes colònies, en prou feines arribaven a final de mes. I ens quedàvem a les aules, i fèiem l'amic invisible, i en comptes de marxar sis dies, marxàvem un dia a la neu, a tirar-nos en trineu i a passar por quan ens van posar per primer cop uns esquís sota els peus.

Li vaig explicar que jo no havia pogut anar a totes les colònies, i que segurament, ara també hi ha nens i nenes que no hi poden anar... La seva resposta em deixà esglaiada:

- Si, és veritat, hi ha nens de la classe que ja diuen que no vindran. Però no hi van per què no els agrada el menjar que donen a les colònies.

Aquesta és l'educació que donem avui en dia? Quina por!

Somnis entre somnis

Aquella nit havia somiat que tenia una criatura a les mans. Era una nena, petita i menuda, dins d'una càpsula ovalada, plena d'un líquid viscòs de color blau. Era preciosa, se la veia serena i tranquil·la, dormia en somnis eterns. Aquella pau que desprenia era completament proporcional a la tristor que sentia al veure-la. Les llàgrimes li esborraven les il·lusions del seu naixement, sentia com les cames li feien figa, mentres la petita seguia somrient des del seu son etern. S'endinsava en un mar de plors del que no aconseguia veure'n la fi, sentia com s'ofegava entre els sanglots de tristesa...

Es despertà, mirà al seu voltant i s'adonà que tot era un somni. Que no existia cap càpsula ovalada provinent d'eres del futur, i que la quitxalla encara havia d'esperar a temps millors. S'aixecà i veié el seu pare a la cuina. L'abraçà, adonant-se del simbolisme del somni.

"Papa, - li va dir- avui he somiat que moria una nena que acabava de néixer - les paraules començaren a sortir entre les llàgrimes que de nou neixien als seus ulls - la tristesa que sentia era tan real... Però aquella petitona, embolcallada per aigües blaves, és com si fossis tu, com si haguessis de marxar. T'estimo, papa, t'estimo molt, no vull que te'n vagis mai."

S'abraçava tant fort a ell, i tornava a nedar en un mar de llàgrimes. Sentint-se inundada d'una tristor infinitava, però tranquil·la, en pau, com el somriure de la petitona dins la càpsula.

El matí següent caminava pels carrers de Granollers. Una dona se li atansà, preguntant-li si volia col·laborar en les investigacions contra el càncer. Les imatges del seu somni se li aparegueren de nou davant seu, somnis entre somnis. Es veié abraçada al seu pare, encara notava la calidesa que li desprenia.

Una bufanda

M'aixeco al matí envoltada pel fred del gebre. Entrem al cotxe, deixo tristament l'abric al seient de darrere, encenc la calefacció que arrancarà tot just a l'arribar a la carretera. Resisteixo la lluita interior contra el fred, tot parlant a la persona que s'asseu amb l'abric posat al meu costat.

Arribo a casa, un altre dia més la calefacció ha saltat i la casa ens espera amb les parets fredes i l'alè gelat. Els radiadors comencen a escalfar-se i poc a poc arribem a sentir el caliu de la llar.

Després de sopar, asseguda al sofà ben tapada amb la manta només per la sensació d'abric, llar i tranquil·litat que em dóna. M'abraço a la persona que tinc al costat, acosto la meva cara a la seva, busco els seus llavis, i rere el somriure còmplice, surt una rialla que em contagia quan em diu que em regalarà una bufanda pel nas!

Algú sap on la puc comprar?

Ka-ching... Entre les bosses i la crisis

En plena època de consumisme nadalenc... Ka-ching



We live in a greedy little world--
That teaches every little boy and girl
To earn as much as they can possibly--
Then turn around and
Spend it foolishly
Weve created us a credit card mess
We spend the money we dont possess
Our religion is to go and blow it all
So its shoppin every sunday at the mall

All we ever want is more
A lot more than we had before
So take me to the nearest store

[chorus:]
Can you hear it ring
It makes you wanna sing
Its such a beautiful thing--ka-ching!
Lots of diamond rings
The happiness it brings
Youll live like a king
With lots of money and things

When youre broke go and get a loan
Take out another mortgage on your home
Consolidate so you can afford
To go and spend some more when
You get bored

All we ever want is more
A lot more than we had before
So take me to the nearest store

[repeat chorus]

Lets swing
Dig deeper in your pocket
Oh, yeah, ha
Come on I know youve got it
Dig deeper in your wallet
Oh

Amagatalls

Feia dies que s'amagava rere les paraules. Mirades tímides que buscaven amagatalls on fugir, com si el refugi del no dit i del no vist pugués evitar els fets que havien d'esdevenir-se.

Es quedava a casa, tancant portes i finestres, perquè no es pugués arribar a veure les llums dels seus somriures. Tímida, tapava qualsevol entrada, ni ratolins, ni mosquits, ni puces podien arribar a sentir la seva presència.

S'amagava. No sabia per què. Però preferia la solitud, ésser espectadora d'un món on vivia, participar-hi des de les ombres. Però la seva llum era massa forta, les escletxes no podien retenir-la més, tard o d'hora aquella estrella es convertiria en un sol que donaria la vida a alguns i la mort a uns altres. Cap amagatall aconseguiria parar el que ja estava escrit. I en el seu amagatall somreia, somriures d'alegria i de tristesa.