Salta al contingut principal

Amagatalls

Feia dies que s'amagava rere les paraules. Mirades tímides que buscaven amagatalls on fugir, com si el refugi del no dit i del no vist pugués evitar els fets que havien d'esdevenir-se.

Es quedava a casa, tancant portes i finestres, perquè no es pugués arribar a veure les llums dels seus somriures. Tímida, tapava qualsevol entrada, ni ratolins, ni mosquits, ni puces podien arribar a sentir la seva presència.

S'amagava. No sabia per què. Però preferia la solitud, ésser espectadora d'un món on vivia, participar-hi des de les ombres. Però la seva llum era massa forta, les escletxes no podien retenir-la més, tard o d'hora aquella estrella es convertiria en un sol que donaria la vida a alguns i la mort a uns altres. Cap amagatall aconseguiria parar el que ja estava escrit. I en el seu amagatall somreia, somriures d'alegria i de tristesa.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
no és bo restar amagats dins nostre massa temps. Compartir ens fa sentir més vius.
Super Coco ha dit…
Potser no es bo amagarse pero les "orugues" s'amaguen en una crisalida mentre que es trensforman en papallones.

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors