entre somnis i realitats

Te les trobes per casualitat. Una noia s'afegeix a les del club del tàper, que per sort o desgràcia en som unes quantes (el que fa no tenir tiquet restaurant...). La "novata" (paraula aquí sense cap to despectiu i més aviat carinyós) i amb certa antiguitat considerable, porta bones noves. Una amiga li va parlar d'allò que et cuina tot tornant del gimnàs a les deu de la nit. I si hi ha alguna cosa que et cuini... doncs bé s'ha de conèixer, que per més gust a la cuina que es tingui, sempre va bé descansar algun vespre, no? Doncs bé, es tracta de Lékué i el seu nou estoig de vapor amb safata. I algunes de les receptes que tenen amagades a la seva web... Doncs bé, us posaré l'exemple del dinar que realment ha estat esplèndid: Perca amb herbes provençals Els ingredients senzills i a l'abast de tota cuina: 1 filet de perca, 1 ceba, 1 pastanaga, 1 porro, 1 dent d'all, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 culleradeta d'herbes de provença, sal i peb

De sobte apareix la flaire de la temptació feta objecte. Estava allà, quiet, mirant-me, amb la seva pell esquinçada de xocolata i promeses de deliri. Feliç aniversari! És l'únic que sóc capaç de dir. Feliç aniversari i internament pensant, fuig, fuig, fuig. escapa't, resisteix, sigues forta... La olor... m'hi arrossegava ben aprop. Ella, amb els seus ulls plens de vida em deia que n'agafés un tros, petit, petit, no passa pas res. Mentres jo em repetia, no, no, no, no, ho has de superar. Necessites un grup d'ajuda si hi caus, tu pots, tu pots, tu pots. Després del pastís van venir els bombons, de totes formes i colors, de xocolata blanca, negra, amb llet, segurament farcits d'avellana... Mmmm. Però aquesta temptació era més fàcil de resistir. Però finalment aparegueren les llaminadures. Ossets, coca coles petites, ensucrades, àcides, petites petites petites. Per una no passarà... res? I comença el monòleg interior. La temptació versus la fortalesa. Si has

Et perds en la foscor que la travessa i et trobes espiant la intimitat dels qui s'amaguen de la llum del sol. Obertes, tancades, velles, noves i fins i tot bessones. Plenes de vida i que et roben l'alè, plenes de tristesa i que et roben l'alegria... Finestres d'una vida desconeguda i d'un viatge fortuït als somnis d'altres...

fortalesa 1 1 f. [LC] Qualitat de fort. 1 2 f. [RE] Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc. 2 f. [AQ] [DE] Plaça fortificada. 1 1 f. [LC] Qualitat de fort. Forta, necessito ser forta. Fa temps que em ronda pel cap, fa temps que ho sé, i que ho evito. Però potser ja és l'hora que sigui forta. 1 2 f. [RE] Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc. Pocs seran els perills però moltes les tentacions, recuperar el cortage que un cop vaig tenir i vaig perdre en algun revolt del camí, suportar l'adversitat, evitar la depressió i les tentacions que sorgiran de qualsevol racó i encreuament. 2 f. [AQ] [DE] Plaça fortificada. Faré que la meva voluntat sigui una plaça fortificada, em tancaré a dins assetjant els mals esperits que em recorreran les entranyes. Fortalesa, necessito recuperar-la. Hi ho faré, batallaré amb el meu millor exèrcit.

Sento la pluja com cau violentment castigant el terra ja humit. Aigües d'agost que reguen els camps i refresquen un ambient espès i pesat. Ell m'espera, amb un somriure dibuixat als llavis, fresc i content. Un bon temps per quan es pateixen les calors impassibles sobre una pell que crema suant llàgrimes de mar salada. Un juny plujós, de núvols i fresca... recordava pocs dies d'estiu i forces mullant-se sota les gotes d'aigua que queien insistents del cel gris que tapava la rutina. Un cel gris com una oficina grisa. I tornes a l'oficina i el temps torna a acompanyar. Millor així, pensen els dos, millor sentir la olor de la terra mullada, l'aire refrescat, millor escoltar la pluja mentres llegeixes un bon llibre després d'una altra jornada laboral.

La son et busca, nàufraga del temps obsolet que s'ha escapat entre els rumors del mar. Decideixes tancar els ulls, cinc minuts, deu minuts màxim, fins la propera parada. Els somnis busquen la seva oportunitat per pintar-se davant teu. Amb colors vius et fan sentir la por, l'angoixa, la tristesa, l'alegria, la fortalesa, la felicitat... De lluny sents remugar les paraules d'un vell revisor, la veu metàlica d'una dona de ferro que canta la propera estació, però no te n'adones i ja ets ben lluny del teu destí, explorant camins fins ara desconeguts.

Paraules que omplen el xiuxiueig de la gran ciutat. Com cada capvespre, s'amaguen de les mirades curioses i ofeguen els crits de passió rere suspirs apagats imperceptibles. Seuen envoltats d'altres persones del país, entre el flaire de les flors convertides en fum i la menta en forma de beuratge. Tanquen els ulls i deixen que el suau contacte de la seva pell es dibuixi en la seva imaginació, l'únic lloc on el seu idili és possible.

Veus el temps passar, un dia et trobaves a finals de l'estiu passat, l'hivern arribava llarg i inclement. Amb els indicis de primavera i estiu, conreaves de nou la terra. De sobte preparaves les bosses per començar un viatge esperat que t'ajudaria a recollir forces i quan tornes trobes els primers fruits madurar. Fins que els culls pensant en el primer cop que el vas veure, acabat de sorgir d'una flor... Evolució , originalmente cargada por Carme Fortià .