Temps de canvis, petits i grans, significants i imperceptibles...
Les vacances acabades estic decidida a no deixar-me atrapar per la quotidieneitat i per aquelles ombres que a vegades semblen perseguir somnis, il·lusions i somriures, deixant enrere una realitat amarga.
El dia es desperta gris i jo me'l miro rere les noves finestres de casa. Poso fil a l'agulla i començo un vell somni, ideat en certa manera per el meu somiador particular, i omplert per totes aquelles postals que m'heu anat deixant sobre la taula, a la bústia, a les mans.
I amb aquest nou bloc i acompanyo un nou rentat de cara dels meus somnis. Espero que us agradi i no dubteu en visitar i en participar en el nou projecte que enceto:
Un bloc fet de les postals que he anat col·leccionant al llarg dels anys i on espero i desitjo que es converteixi en un calaix ple de les postals de tots! Postals d'ahir, d'avui i de demà, perquè no caiguin en l'oblit de la pols que les cobreix... Us hi animeu? Sempre que volgueu podeu enviar un correu a: postalsdarreu@gmail.com i ampliarem els posts amb els vostres petits miratges!
31 de juliol 2010
29 de juliol 2010
Carretera i manta
Miratges d'uns dies perduts entre els camins de Suïssa, Alemanya, Àustria i Itàlia.
Tres quarts i cinc de sis
És l'hora que marca el rellote.
Me'l miro pensant si és un somni, però la picor als ulls i la olor fumejant al cafè acabat de fer em porten a sentir el tic tac de les seves agulles.
29 de juliol, la vida torna al que hauria de ser la seva quotidianeitat, el dia a dia. Però què voleu que us digui, ja enyoro la llibertat d'aixecar-se i decidir què faràs, sentir la mare (que també està de vacances fins d'aquí ben poc) que trasteja a la cuina o al menjador, com quan érem petits, ajudar al petit - no tan petit - a fer els deures i enfadar-m'hi quan no aplica les normes que repassa, quan no s'hi fixa, quan es despista posa la quarta i segueix "a pinyó fixe" que dèiem abans.
Miro el rellotge de nou i avança implacablement. Alguna cosa em diu que m'aixequi de la cadira, m'acabi el cafè i surti a buscar el tren. Però alguna veu perduda dins meu però amb molta força em demana canvis a crits. Canvis d'actitud, canvis de vida, hi ha tantes coses que ens perdem en el dia a dia... L'engrenatge comença a funcionar, qui sap què passarà demà?
09 de juliol 2010
Detalls de Suïssa
Records d'aquells que ens endurem, que en David no ha pogut "twittejar" i jo m'he quedat amb les ganes de penjar al facebook:
Per cert, restaurants on hem menjat a Zürich i preus (vam quedar ben tips!):
Don Leone (pizzeria), 3 persones (3 pizzes i 3 begudes): 85 chf
N68 (local al centre, hamburgueses i altres, una mica de tot). Érem 4, 4 plats i 4 begudes: 110 chf
- És el país del Gran Hermano. Les càmeres et segueixen allà on vagis i no pensis que pots cometre una infracció no, que segur que rebusquen a les escombraries fins a trobar el teu ADN i enviar-te la multa a casa per haver llençat una escombraria amb una bossa que no toca.
- Parlant de les escombraries, pagues els impostos de forma indirecte. En comptes de la taxa, cada bossa d'escombraries val més (entre 1 i 2 chf), i no et saltis les normes si no vols que et vingui a buscar el gran germà.
- Les autopistes estan constantment en obres... bufff, quin pal!
- Ni somieu anar a Zürich en cotxe. Conduir-hi és un caos a causa dels tranvies (jo no m'hi atreveixo), a més, aparcar-hi és una utopia... Car i difícil. Has d'anar movent el cotxe cada hora o dos hores i només a les afores pots deixar-lo un màxim de 15 hores. Sempre pagant.
- Quan us demanin pagar en euros o en francs (fins i tot en targeta), pagueu en francs si no voleu que us cobrin un canvi amb el qual sortireu desafavorits.
- Prepareu la cartera que per absolutament tot es paga...
- No us passeu mai la velocitat. Càmares per tot arreu, fins i tot als semàfors de les ciutats!
- El menjar és car, encara que adequat als sous d'aquí. I quins sous! I quins cotxes!
Per cert, restaurants on hem menjat a Zürich i preus (vam quedar ben tips!):
Don Leone (pizzeria), 3 persones (3 pizzes i 3 begudes): 85 chf
N68 (local al centre, hamburgueses i altres, una mica de tot). Érem 4, 4 plats i 4 begudes: 110 chf
De vacances... primera etapa: Suïssa
Just abans de marxar surten els primers nervis, prepara la maleta, situa tots els llocs on s'ha de dormir, imprimeix totes les reserves i... sorpresa! Primer error d'aquells que si bé potser no poden ser qualificats de monumentals no es queden curts. La primera nit a Suïssa l'havíem de passar a Lausanne, per després seguir la ruta cap a Montreux i Gruyères, arribant a Zürich on passaríem les quatre següents nits. Bé, doncs diem que la primera nit la vam passar a l'alberg d'Avenches, a uns 70 km de Lausanne i de camí cap a Zürich, és a dir que vam haver de desfer camí. Però vaja, a part d'això, l'allotjament va ser força agradable i econòmic, que ja és el que buscàvem.
Anem a les dades pràctiques:
Entrada a l'aduana Suïssa: s'ha de comprar la Vignette si vols conduir per autopista sense ser multat, 40 chf.
Primera parada: Lausanne. Hem dinat en una àrea de l'autopista i decidim fer els postres a Lausanne. Comencem a notar el patriotisme dels suïssos, les bandaretes no ens abandonaran en tot el viatge. Aparquem relativament al centre i veiem les quatre coses més importants de la ciutat. Finalment, decidim baixar al llac Leman, realment bonic. Llàstima que haguem de marxar ja cap a Avenches i que encara quedin quilòmetres, que si no crec que faríem una bona capbussada.
Primera nit: Avenches. Avenches és un poble petit, com Cànoves, amb restes històriques de la capital de província que va ser en època dels romans: Avenctitum. Dormim a l'alberg, en una habitació amb 4 llits (tot i que som tres) per 111 chf. Una volta pel poble, dutxa, sopar i dormir.
Segon dia, primera parada: Castell Chillon. Obviament i gràcies als meus apreciats errors, hem de desfer camí, però val la pena. El castell és realment fantàstic, ben ambientat, gran i documentat.
Segona parada: Gruyères. Arribem tant morts de gana que decidim anar a menjar directament i no veure la demostració de la fabricació del formatge (si no correríem el perill de ser detinguts per intentar tirar-nos a la piscina del formatge gruyère, ben afamats com estàvem). Després de fer un parell de voltes i haver vist no sé quantes cartes, decidim dinar a la Fleur de Lys, un bon àpat, tot s'ha de dir. Per en Joel mitja quiche de gruyère (que la devora) i un mig bistec de bou amb patates (la qualitat de la carn era impressionant); per en David i per mi: ens partim una bona amanida, demanem una fondue moitié-moitié (mig de gruyère i mig de vacherin), amb patates, pa i un mig plat de carn seca. Boníssim (encara que la carn seca ens va sobrar, al final). Vam quedar això sí, massa tips. El preu del dinar: 120 chf (uns 85 eur).
Seguim a Gruyères, el poble petit ja l'hem vist ben ràpid. Però no ens perdem la cafeteria amb una bona ambientació d'Alien. L'escenògraf era del poble, que diguem. L'anècdota del dia és quan en comptes de llençar-me el sucre al cafè amb llet hi llenço l'espidifren que m'estava apunt de prendre contra el mal de cap que m'assetjava... Bé, ja no sabria dir si és que el medicament suavitzava el gust del cafè suís o bé si l'espetllava del tot!
I finalment... de camí cap a Zürich.
De les nits 2, 3, 4 i 5: Zürich.
Arribem a casa en Pedro al vespre, cansats, i passem allà els tres dies sencers següents. Després de l'última nit, començarem una nova etapa, de Füssen cap a Inssbruck.
Zurich és una ciutat que no està feta pels cotxes, aquesta és la primera impressió que tenim, impressió que ens acompanyarà durant tots els dies. Amb raó és la menys contaminada!!! Veiem el centre històric en un dia.
Al dia següent marxem cap a les cascades del Rin, Rheinfall, espectaculars. Seguim per banyar-nos al Rin mateix, a Schaffausen, abans de les cascades. Han habilitat una mena de piscina feta del mateix riu, sort, perquè la corrent és ben forta i no crec que ningú vulgui acabar a les cascades... I anem vorejant el Rin fins arribar a Setin am Rhein, un poblet mediaval espectacular... Val la pena veure'l i passejar-hi mitja horeta, fer un bon cafè i seguir endavant. Arribem al Bodensee ja cansats, i finalment no entrem a Konstanz; veiem al llac, la foto de rigor i tornem a Zürich.
El tercer a Zürich (cinquè del viatge) dia ja estem cansats de donar voltes o sigui que decidim fer el manta, estalviar en dinar (dinar a casa en Pedro) i anar després a banyar-nos al llac. Que la ciutat en sí ja està mig vista i encara ens queden molts quilòmetres i ciutats per recòrrer.
Anem a les dades pràctiques:
Entrada a l'aduana Suïssa: s'ha de comprar la Vignette si vols conduir per autopista sense ser multat, 40 chf.
Primera parada: Lausanne. Hem dinat en una àrea de l'autopista i decidim fer els postres a Lausanne. Comencem a notar el patriotisme dels suïssos, les bandaretes no ens abandonaran en tot el viatge. Aparquem relativament al centre i veiem les quatre coses més importants de la ciutat. Finalment, decidim baixar al llac Leman, realment bonic. Llàstima que haguem de marxar ja cap a Avenches i que encara quedin quilòmetres, que si no crec que faríem una bona capbussada.
Primera nit: Avenches. Avenches és un poble petit, com Cànoves, amb restes històriques de la capital de província que va ser en època dels romans: Avenctitum. Dormim a l'alberg, en una habitació amb 4 llits (tot i que som tres) per 111 chf. Una volta pel poble, dutxa, sopar i dormir.
Segon dia, primera parada: Castell Chillon. Obviament i gràcies als meus apreciats errors, hem de desfer camí, però val la pena. El castell és realment fantàstic, ben ambientat, gran i documentat.
Segona parada: Gruyères. Arribem tant morts de gana que decidim anar a menjar directament i no veure la demostració de la fabricació del formatge (si no correríem el perill de ser detinguts per intentar tirar-nos a la piscina del formatge gruyère, ben afamats com estàvem). Després de fer un parell de voltes i haver vist no sé quantes cartes, decidim dinar a la Fleur de Lys, un bon àpat, tot s'ha de dir. Per en Joel mitja quiche de gruyère (que la devora) i un mig bistec de bou amb patates (la qualitat de la carn era impressionant); per en David i per mi: ens partim una bona amanida, demanem una fondue moitié-moitié (mig de gruyère i mig de vacherin), amb patates, pa i un mig plat de carn seca. Boníssim (encara que la carn seca ens va sobrar, al final). Vam quedar això sí, massa tips. El preu del dinar: 120 chf (uns 85 eur).
Seguim a Gruyères, el poble petit ja l'hem vist ben ràpid. Però no ens perdem la cafeteria amb una bona ambientació d'Alien. L'escenògraf era del poble, que diguem. L'anècdota del dia és quan en comptes de llençar-me el sucre al cafè amb llet hi llenço l'espidifren que m'estava apunt de prendre contra el mal de cap que m'assetjava... Bé, ja no sabria dir si és que el medicament suavitzava el gust del cafè suís o bé si l'espetllava del tot!
I finalment... de camí cap a Zürich.
De les nits 2, 3, 4 i 5: Zürich.
Arribem a casa en Pedro al vespre, cansats, i passem allà els tres dies sencers següents. Després de l'última nit, començarem una nova etapa, de Füssen cap a Inssbruck.
Zurich és una ciutat que no està feta pels cotxes, aquesta és la primera impressió que tenim, impressió que ens acompanyarà durant tots els dies. Amb raó és la menys contaminada!!! Veiem el centre històric en un dia.
Al dia següent marxem cap a les cascades del Rin, Rheinfall, espectaculars. Seguim per banyar-nos al Rin mateix, a Schaffausen, abans de les cascades. Han habilitat una mena de piscina feta del mateix riu, sort, perquè la corrent és ben forta i no crec que ningú vulgui acabar a les cascades... I anem vorejant el Rin fins arribar a Setin am Rhein, un poblet mediaval espectacular... Val la pena veure'l i passejar-hi mitja horeta, fer un bon cafè i seguir endavant. Arribem al Bodensee ja cansats, i finalment no entrem a Konstanz; veiem al llac, la foto de rigor i tornem a Zürich.
El tercer a Zürich (cinquè del viatge) dia ja estem cansats de donar voltes o sigui que decidim fer el manta, estalviar en dinar (dinar a casa en Pedro) i anar després a banyar-nos al llac. Que la ciutat en sí ja està mig vista i encara ens queden molts quilòmetres i ciutats per recòrrer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)