Una cançó... Flirt The Wind de Nick Roach

De casualitat l'he trobada per internet, la seva melodia, les seves veus, tot em transporta a un estat de pau, calma i tranquil·litat.



Your green skirt flirts the wind as I follow you
Through crowds of gray a thousand voices play

Begin umbrella beats but I still follow you
Through the pouring rain hopscotch where puddles drain

Give only careful peeks because if you notice me
You just might look away the thought makes me afraid

As we roam, your shadow becomes my home
Where I’m alone And I hold,
these dreams that are all that I own
All that I know

Footsteps forgot and lost where I am wandering
Fade in and out the world around me

Swift wind, forget my skin where I am wandering
A thousand little sounds are drowned when you’re around me

I’m scared to step too close because that would make you real
This dream could drift away the thought makes me afraid

Mussolets

Diuen que és normal tenir predileccions per algun animal.
Diuen que els mussols estan de moda.

Diuen moltes coses però no les sents fins que t'hi trobes.

Ens hi vam començar a fixar quan buscàvem algun vinil per decorar l'habitació d'en Bernat. I vam pensar que seria un bon animal per formar part de les seves nits i dies, doncs n'escoltaria el seu cant moltes de les nits i no els trobaria mai al mirar per la finestra, i d'aquesta manera, els podrà veure dia i nit i escoltar-los quan el sol es pongui.

Ara ja els tenim aquí, els mussolets al costat del seu llit, amb uns petits amics dins d'un globus que se'ls miren com se'l miraran a ell quan dormi.

Gràcies Alex pels regals!!!!

Aquella noia

Amb un bolígraf a la mà, asseguda al llit d'una habitació interior de porta trencada, amb un radiocasset vell, rebobina una cinta desgastada i copia aquella lletra que la transporta a un món diferent, d'amors i desamors de la veu d'en Carles Sabaté.

S'imagina sent la noia de l'altre cantó del bar, creuant mirades entre el fum del bar, i es transporta a móns imaginaris on ella és la protagonista de l'amor d'una lletra de cançó.

Anys després, torna a sentir la mateixa cançó quan condueix cap a casa. Ja no se sent la protagonista d'una cançó de Sau, però sap que la millor melodia és la que ha anat creant amb el pas dels anys i sent que les històries d'amor no existeixen només a les lletres romàntiques d'amors i desamors sinó també en una dolça realitat.