entre somnis i realitats

Paraules que es llancen a la deriva i que passen a esdevenir imatges i pensaments d'altres persones. Paraules que cuides i mimes, fins que són grans o encara joves s'escapen de casa, per cercar noves mirades càlides que les facin créixer encara més. Paraules que de sobte desperten mirades acollidores i que són obsequiades per altres persones que com jo, gaudeixen d'elles. Moltes gràcies pels premis que m'heu anat donant aquest dia, moltes gràcies i perdoneu que les lletres entrellaçades hagin trigat tant a sortir, que els llorers creixin al jardí, que... Premiada, premiada per triple. Premiada per "mostrar dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Gràcies Anna i Lluís , gràcies Víctor , gràcies per donar nova vida a les meves paraules i pel reconeixement! I gràcies...

Hi havia una vegada... Feia temps que no reia tant. Feia temps que una nit de dissabte no es convertia en una sortida al teatre. Sempre diem que s'ha de repetir però sempre es fa esperar massa. Aquest cop, el detonant fou la Marina , i és clar, no ens ho podíem pas perdre! Al costat de casa, riure assegurat i teatre a l'abast de tothom i de totes les butxaques (cosa important avui en dia). (fets basats -en part- en una absoluta ficció) Hi havia una vegada l'Àlex. A l'Àlex li agradava el teatre, en Bogart, el whisky amb soda i tenir "dobles vides". A dies representava una professió on l'agressivitat masculina es feia palpable; els negocis necessitaven aquella americana clàssica i una corbata moderna per trencar amb els tòpics. Anava ben vestit a veure els seus clients, cuidar les ventes i fer més gran un negoci que s'havia convertit en part una econòmica difícil de prescindir en la seva vida. Però encara existia un altre Àlex. Aquell de la vida que algu...

De sobte sona el timbre de l'escala i quan obres la porta et trobes un petit premi amb el que algú molt especial t'ha obsequiat. Llegeixes la nota de la Iruna, de Batecs del Temps , i obres la caixeta que t'ha deixat: Desconeixes quin és aquest premi i què és el que significa, realment poc importa el nom o l'origen o tot el que pot dur rere seu. Només somrius, pensant en que una bona noia ha pensat en tu i et considera mereixedora d'aquesta confiança. Te n'adones que les teves paraules són llegides i no pots evitar tornar a somriure. Rere la teva ombra algú sembla que diu : - I què volies si no, quan vas crear aquest món de somnis i realitats? - Doncs no ho sé, o si. - Sí que ho saps. - Crec que necessitava un espai on trobar-me, on recuperar aquella llibreta que va desaparèixer fa tant de temps, on sentir que les meves paraules podien tenir un sentit per algú, podien ser especials i brillar. - I no creies que ja brillaven? - Quan es creaven morien sota una cap...

A petició del blog " Tens un racó dalt del món ", és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora. Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.Aquest és el fragment que em correspon: 26. Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits.

4.999 ovelles blanques i una negra 5.000 somnis compartits 5.000 realitats esdevingudes 5.000 somriures, rialles, llàgrimes, besades, temors, il·lusions, esgarrifances 5.000 mirades Gràcies per fer-ho possible!

En els darrers dies, que digui setmanes, perdoneu-me mesos, és a dir, des que vaig tornar de la baixa d'apendicitis a la vida real, coincidint amb el naixament d'aquest bloc, vaig molt atrafegada. El món gira al meu voltant a una velocitat que sóc incapaç de seguir i sembla que plogui una mena de felicitat carregada de noves emocions. I jo que crido: espereu-me! Que ja arribo! I de sobte em trobo que dos blocaires em fan un nou regal. Res a veure amb agendes i noves oportunitats laborals, com els últims que estant arribant... Un regal d'aquells que t'emocionen, que et fan somriure i et pugen l'autoestima (vigileu vigileu, que ara no hi ha qui la baixi jeje), un regal d'aquells que, com els comentaris de tots aquells que passeu per aquest món de somnis, fan que aquest petit projecte s'inundi d'un sentit especial. I és que en Barbollaire (fotògraf i poeta de professió passional) i la Iruna (somiadora sensible que ens fa viatjar rere els seus batecs) m'...