15 de novembre 2010
09 de novembre 2010
L'hereu de cal fuster
Aquella nit va decidir anar a cal fuster. Si el seu ajudant no l'havia enganyada, aquella tarda havia tancat ràpidament el taller per marxar a correcuita a cal doctor. El seu primogènit estava a punt de néixer i tot apuntava que seria un part difícil.
Quan tocaren les dotze i ja no hi havien quasi llums a les finestres dels veïns va marxar silenciosa com la nit. Entrà per la finestre de l'altell, jugant-se-la a caure de l'arbre i trencar-se un parell o tres d'ossos, si tenia sort i no s'obria el cap. La finestra estava oberta i a partir d'aquí tot fou bufar i fer ampolles. Encengué una espelma i es mogué per la casa del fuster silenciosament, fins arribar al taller. Un cop allà va començar a cercar tot el que necessitava.
Al matí següent el fuster tornava amb la seva dona i el petit Jaume. Obriren la porta i la trobaren estirada al terra, dormint entre les ferralles i els encenalls. Al seu costat hi havia un bressol acabat de tallar i als seus llavis un somriure de triomf.
Quan tocaren les dotze i ja no hi havien quasi llums a les finestres dels veïns va marxar silenciosa com la nit. Entrà per la finestre de l'altell, jugant-se-la a caure de l'arbre i trencar-se un parell o tres d'ossos, si tenia sort i no s'obria el cap. La finestra estava oberta i a partir d'aquí tot fou bufar i fer ampolles. Encengué una espelma i es mogué per la casa del fuster silenciosament, fins arribar al taller. Un cop allà va començar a cercar tot el que necessitava.
Al matí següent el fuster tornava amb la seva dona i el petit Jaume. Obriren la porta i la trobaren estirada al terra, dormint entre les ferralles i els encenalls. Al seu costat hi havia un bressol acabat de tallar i als seus llavis un somriure de triomf.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)