Navegava en un mar infinit de tristor i pena, desbordada pel que sentia, atònita pel que no es creia que estava passant de veritat al seu voltant. Un rostre neutre que no expressava emocions, la fredor del qual semblava que pogués arribar a trencar qualsevol esperança de que les coses podrien arreglar-se i seguir com sempre.
I ella no ho entenia. No entenia què ni com havia passat. No entenia com aquell sisè sentit li estava dient que hi havia quelcom amagat en les paraules innocents de qui parla sense adonar-se'n que està parlant més del compte, desvetllant secrets que fa molt de temps havia decidit enterrar. I ella sentia què li esperava si seguia estirant d'aquella intuïció, coneixia la resposta a la pregunta que es formulava al seu interior, i no volia, no volia fer-la una realitat, però finalment, la falsa il·lusió de que tot podien ser només imaginacions seves va poder més que la por a una veritat que trasbalsaria la seva vida.
Podria haver-li mentit, però la sinceritat era el bé més preuat que compartien, i ella sabia que ell no mentiria.
I formulà la pregunta.
I obtingué la resposta que ja coneixia.
I el seu món es trencà en milers de bocins.
I els minuts següents es convertiren en una pel·lícula que avançava en càmera lenta. Incrèdula mirava la seva falta d'empatia i compassió, la fredor creixent quan ella esperava un dolor compartit, una abraçada que mitigués el seu neguit, una mirada de penediment, unes paraules de consol, un petit tronc on aferrar-se en el mar de tempesta creixent que amenaçava en endur-se tot el seu món.
--------
Obre els ulls i sent l'escalfor del nòrdic abraçant la seva pell. El percep al seu costat, al petit dins seu dormint. El seu instint l'impulsa a abraçar-lo amb força mentre la comprensió que tot ha estat un somni, un malson, trenca el silenci de la nit i comença a sanglotar.
- Shhht, ja està bonica, era un malson, què ha passat? Shhht, tranquil·la, ja ha passat, tornes a estar bé, aquí amb mi...
Arriben les paraules de consol plenes de la dolçor que tant havia necessitat minuts abans quan un somni ple de força trastocava la seva pau nocturna. I ella dubta, dubta si materialitzar els moments que acabava de viure, per la por que esdevinguessin algun dia realitat, per la por a veritats ocultes inexistents fossin algun dia presents... Encadenada encara pel dolor d'un malson, comença a desvetllar-se i torna a la foscor de la nit, poc a poc les llàgrimes deixen pas a les paraules d'uns moments viscuts plens de dolor, i ell l'abraça fort consolant-la, fent que retrobi la pau de nou en la seva escalfor... un raig de llum.
