Salta al contingut principal

A l'altra banda de l'objectiu

Quan vaig saber que en Bernat apareixeria a les nostres vides no em veia protagonitzant alguna de les fotografies que tant m'agradava fer de dones embarassades, les seves corbes i panxes creant una vida... 

Però finalment la il·lusió de tenir algun record d'aquests moments ha pogut més i avui m'he posat a l'altra banda de l'objectiu. Únicament aspirava a tenir quatre fotografies, una de la panxa, una altra amb el nom, alguna de més graciosa, una silueta... Res més. Però finalment hem estat tot el matí traginant trastos, no han parat de disparar, creativitat al poder i noves idees que passaven de la seva imaginació, al visor i que es convertien en una bona fotografia!

Exhausta, contenta i emocionada, em moro de ganes de veure el resultat de la seva feina, molts tresors amagats per descobrir.

Moltes gràcies Àlex i Ana!

Aquí us deixo un tastet de la sessió d'avui: "El nom".

"El nom" - Per Álex Gierecke i Ana Riu

Comentaris

Sergi ha dit…
Una foto força original, i és que la canalla sempre ho capgira tot, fins i tot quan encara no ha nascut. Per cert, moltes felicitats. Però ets conscient que tornar al blog i tenir cura d'en Bernat, quan neixi, no serà massa compatible?
Carme Fortià ha dit…
Gràcies!!!! I en certa manera, la meva especialitat és la incosciència i el creure que podré fer-ho tot...
Ja m'ho diuen els amics que en Bernat donarà un gir a la meva vida i que totes aquelles activitats que m'han acompanyat fins ara quedaran en segon terme... Però vaja, confio, confio en que les emocions que em desborden trobaran sortida en paraules i imatges que amb una mica de sort podré anar publicant. Però el temps dirà!!!
Barbollaire ha dit…
Aquest XeXu és l'alegria de l'horta!...
Jo espero veure't amb la motxilla de la màquina a l'esquena i en Bernat penjat al davant, endormiscat amb un somriure mentre sent el cor de sa mare i el clac! del mirall de la Nikon.

Potser no deixaràs de fer tooooootes les coses. En algunes, segurament, canviaràs paisatges per somriures, mirades...
O sigui, et tornaràs una especialista en retrats...
(Ps. regalat un parell de discos de 2o 3 teres, que fas pinta de mare-marassa i li faràs fotos per tot.. hehehehehhe)

Un petó
Carme Fortià ha dit…
I tant Barbollaire!! Jo m'hi veig ;)
Ja he anat practicant amb els nens de les amistats i alguns reportatges, a veure si publico algunes imatges! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...