Passa al contingut principal

A l'altra banda de l'objectiu

Quan vaig saber que en Bernat apareixeria a les nostres vides no em veia protagonitzant alguna de les fotografies que tant m'agradava fer de dones embarassades, les seves corbes i panxes creant una vida... 

Però finalment la il·lusió de tenir algun record d'aquests moments ha pogut més i avui m'he posat a l'altra banda de l'objectiu. Únicament aspirava a tenir quatre fotografies, una de la panxa, una altra amb el nom, alguna de més graciosa, una silueta... Res més. Però finalment hem estat tot el matí traginant trastos, no han parat de disparar, creativitat al poder i noves idees que passaven de la seva imaginació, al visor i que es convertien en una bona fotografia!

Exhausta, contenta i emocionada, em moro de ganes de veure el resultat de la seva feina, molts tresors amagats per descobrir.

Moltes gràcies Àlex i Ana!

Aquí us deixo un tastet de la sessió d'avui: "El nom".

"El nom" - Per Álex Gierecke i Ana Riu

Comentaris

Sergi ha dit…
Una foto força original, i és que la canalla sempre ho capgira tot, fins i tot quan encara no ha nascut. Per cert, moltes felicitats. Però ets conscient que tornar al blog i tenir cura d'en Bernat, quan neixi, no serà massa compatible?
Carme Fortià ha dit…
Gràcies!!!! I en certa manera, la meva especialitat és la incosciència i el creure que podré fer-ho tot...
Ja m'ho diuen els amics que en Bernat donarà un gir a la meva vida i que totes aquelles activitats que m'han acompanyat fins ara quedaran en segon terme... Però vaja, confio, confio en que les emocions que em desborden trobaran sortida en paraules i imatges que amb una mica de sort podré anar publicant. Però el temps dirà!!!
Barbollaire ha dit…
Aquest XeXu és l'alegria de l'horta!...
Jo espero veure't amb la motxilla de la màquina a l'esquena i en Bernat penjat al davant, endormiscat amb un somriure mentre sent el cor de sa mare i el clac! del mirall de la Nikon.

Potser no deixaràs de fer tooooootes les coses. En algunes, segurament, canviaràs paisatges per somriures, mirades...
O sigui, et tornaràs una especialista en retrats...
(Ps. regalat un parell de discos de 2o 3 teres, que fas pinta de mare-marassa i li faràs fotos per tot.. hehehehehhe)

Un petó
Carme Fortià ha dit…
I tant Barbollaire!! Jo m'hi veig ;)
Ja he anat practicant amb els nens de les amistats i alguns reportatges, a veure si publico algunes imatges! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...