Passa al contingut principal

De vacances... primera etapa: Suïssa

Just abans de marxar surten els primers nervis, prepara la maleta, situa tots els llocs on s'ha de dormir, imprimeix totes les reserves i... sorpresa! Primer error d'aquells que si bé potser no poden ser qualificats de monumentals no es queden curts. La primera nit a Suïssa l'havíem de passar a Lausanne, per després seguir la ruta cap a Montreux i Gruyères, arribant a Zürich on passaríem les quatre següents nits. Bé, doncs diem que la primera nit la vam passar a l'alberg d'Avenches, a uns 70 km de Lausanne i de camí cap a Zürich, és a dir que vam haver de desfer camí. Però vaja, a part d'això, l'allotjament va ser força agradable i econòmic, que ja és el que buscàvem.

Anem a les dades pràctiques:
Entrada a l'aduana Suïssa: s'ha de comprar la Vignette si vols conduir per autopista sense ser multat, 40 chf.

Primera parada: Lausanne. Hem dinat en una àrea de l'autopista i decidim fer els postres a Lausanne. Comencem a notar el patriotisme dels suïssos, les bandaretes no ens abandonaran en tot el viatge. Aparquem relativament al centre i veiem les quatre coses més importants de la ciutat. Finalment, decidim baixar al llac Leman, realment bonic. Llàstima que haguem de marxar ja cap a Avenches i que encara quedin quilòmetres, que si no crec que faríem una bona capbussada.

Primera nit: Avenches. Avenches és un poble petit, com Cànoves, amb restes històriques de la capital de província que va ser en època dels romans: Avenctitum. Dormim a l'alberg, en una habitació amb 4 llits (tot i que som tres) per 111 chf. Una volta pel poble, dutxa, sopar i dormir.

Segon dia, primera parada: Castell Chillon. Obviament i gràcies als meus apreciats errors, hem de desfer camí, però val la pena. El castell és realment fantàstic, ben ambientat, gran i documentat.

Segona parada: Gruyères. Arribem tant morts de gana que decidim anar a menjar directament i no veure la demostració de la fabricació del formatge (si no correríem el perill de ser detinguts per intentar tirar-nos a la piscina del formatge gruyère, ben afamats com estàvem). Després de fer un parell de voltes i haver vist no sé quantes cartes, decidim dinar a la Fleur de Lys, un bon àpat, tot s'ha de dir. Per en Joel mitja quiche de gruyère (que la devora) i un mig bistec de bou amb patates (la qualitat de la carn era impressionant); per en David i per mi: ens partim una bona amanida, demanem una fondue moitié-moitié (mig de gruyère i mig de vacherin), amb patates, pa i un mig plat de carn seca. Boníssim (encara que la carn seca ens va sobrar, al final). Vam quedar això sí, massa tips. El preu del dinar: 120 chf (uns 85 eur).
Seguim a Gruyères, el poble petit ja l'hem vist ben ràpid. Però no ens perdem la cafeteria amb una bona ambientació d'Alien. L'escenògraf era del poble, que diguem. L'anècdota del dia és quan en comptes de llençar-me el sucre al cafè amb llet hi llenço l'espidifren que m'estava apunt de prendre contra el mal de cap que m'assetjava... Bé, ja no sabria dir si és que el medicament suavitzava el gust del cafè suís o bé si l'espetllava del tot!
I finalment... de camí cap a Zürich.

De les nits 2, 3, 4 i 5: Zürich.
Arribem a casa en Pedro al vespre, cansats, i passem allà els tres dies sencers següents. Després de l'última nit, començarem una nova etapa, de Füssen cap a Inssbruck.
Zurich és una ciutat que no està feta pels cotxes, aquesta és la primera impressió que tenim, impressió que ens acompanyarà durant tots els dies. Amb raó és la menys contaminada!!! Veiem el centre històric en un dia.
Al dia següent marxem cap a les cascades del Rin, Rheinfall, espectaculars. Seguim per banyar-nos al Rin mateix, a Schaffausen, abans de les cascades. Han habilitat una mena de piscina feta del mateix riu, sort, perquè la corrent és ben forta i no crec que ningú vulgui acabar a les cascades... I anem vorejant el Rin fins arribar a Setin am Rhein, un poblet mediaval espectacular... Val la pena veure'l i passejar-hi mitja horeta, fer un bon cafè i seguir endavant. Arribem al Bodensee ja cansats, i finalment no entrem a Konstanz; veiem al llac, la foto de rigor i tornem a Zürich.
El tercer a Zürich (cinquè del viatge) dia ja estem cansats de donar voltes o sigui que decidim fer el manta, estalviar en dinar (dinar a casa en Pedro) i anar després a banyar-nos al llac. Que la ciutat en sí ja està mig vista i encara ens queden molts quilòmetres i ciutats per recòrrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat