Salta al contingut principal

El nostre llibre


Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar.

Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor.

Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats.

La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà...

Feliç Sant Jordi!

I si, potser ningú veurà les guspires de la meva mirada, la calidesa de les rialles que compartim. Però tu ja ho saps, ja saps que és millor que el primer dia, ja saps que el temps pot passar però sense tu al meu costat, res seria igual, res tindria el mateix sentit. T'estimo!

Comentaris

Unknown ha dit…
I aquests sentiments i compenetració ens els transmeteu als altres quan us veiem junts. Enhorabona. Un altre Sant Jordi lluny de casa...
Carme, se t'ha desgavellat el blog!

Just ara que reps un premi! Corre... fes endreça!

Felicitats!
Anònim ha dit…
Jo sí que les he vistes les guspires, i també la teva rialla...
Ho guarda tot en els seus ulls. I com li brillen...
Unknown ha dit…
M'ha encantat el relat que m'has enviat!Genial!
Martha! ha dit…
tomban tombanbert que el nostre blog porta quasi be el mateix nom!
i per cert : m'ha agradat

aniré venint per aqui, espero que facis el mateix!
Dum ha dit…
molt bonic... de veritat!
és un plaer sentir felicitat i amor en cada paraula, en cada lletra...

dessitjo que sigui així per sempre.

i m'imagino a mi despertant cada matí al seu costat... jo també crec en ella.

aish............
Dani ha dit…
Et brillen les paraules i tot :)

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...