Salta al contingut principal

Destí

Havia de ser un dia explèndid. Havia de ser el millor dia de la seva vida. Totes les prediccions li havien confirmat: el temps havia d'acompanyar la gran cerimònia, la dona del tarot de plaça Catalunya li havia dit així, fins i tot ho havien predit els astres; tot anava a favor seu.

Tot excepte els capricis del destí.

El temps fou soleiat i la lluna brillava, fent visibles les ombres de la nit. No es podia fondre amb la obscuritat i passar desapercebut fou impossible. Mirades curioses el descubriren abans del seu minut de glòria, que més que glòria es convertí en pallassada i deshonra.

Fou el seu pitjor dia, i les seves ganyotes es recordarien sempre més en la història d'aquell local.

Comentaris

Unknown ha dit…
pobret...Nina, estava donant classe aquesta tarda però jo també et volia trucar, t'he d'explicar moltes coses!
Un petonàs!A veure si escric...
Anònim ha dit…
El destí és un desgraciat...
Roser Caño Valls ha dit…
Hola, tens un premi per a l'esforç femení. Passa't per Antaviana, i ho veuràs.

Entrades populars d'aquest blog

Colors

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.