Salta al contingut principal

Destí

Havia de ser un dia explèndid. Havia de ser el millor dia de la seva vida. Totes les prediccions li havien confirmat: el temps havia d'acompanyar la gran cerimònia, la dona del tarot de plaça Catalunya li havia dit així, fins i tot ho havien predit els astres; tot anava a favor seu.

Tot excepte els capricis del destí.

El temps fou soleiat i la lluna brillava, fent visibles les ombres de la nit. No es podia fondre amb la obscuritat i passar desapercebut fou impossible. Mirades curioses el descubriren abans del seu minut de glòria, que més que glòria es convertí en pallassada i deshonra.

Fou el seu pitjor dia, i les seves ganyotes es recordarien sempre més en la història d'aquell local.

Comentaris

Unknown ha dit…
pobret...Nina, estava donant classe aquesta tarda però jo també et volia trucar, t'he d'explicar moltes coses!
Un petonàs!A veure si escric...
Anònim ha dit…
El destí és un desgraciat...
Roser Caño Valls ha dit…
Hola, tens un premi per a l'esforç femení. Passa't per Antaviana, i ho veuràs.

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...