Rellegeixo paraules de temps perduts. Cada una d'elles se'm torna a fer present, com una amarga realitat que recordo amb un somriure tímid i indecís.
Miro les seves ombres i penso en tot el que ha canviat, en com he canviat jo mateixa. Si m'hi fixo, puc veure els detalls dels diferents escenaris que han omplert 26 anys de la meva vida, entre la boira s'obren camí els somnis i les utopies de lluites impossibles, arriben els crits de rebel·lió així com els somriures per haver aconseguit una estrella en una nit fosca.
Si m'hi fixo puc veure ballar davant meu totes aquelles cares que foren protagonistes o figurants dels meus dies.
Si m'hi fixo puc veure una nena que ja ha crescut i que avui camina passejant pels rius de vida del seu present, cap a un futur que creu veure entre els núvols de pluja que desapareixen aquesta nit. Imaginant projectes, somiant en els dies que encara han d'arribar.
Comentaris