Escena I
En una botiga d’aquelles de gran ciutat, plena de modernitat i noves tèniques, a l’última moda dels grans dissenyadors, una parella, d’aquelles de tota la vida però això sí, amb un cert poder adquisitiu que no tothom gaudeix, decideix comprar-hi uns mobles per redecorar un dels espais de casa seva. En el moment de pagar:
- Voldran pagar “a plaços”, o …?
- Els diners - l’interromp el senyor -, a casa nostra, hi són a doll. Serà millor a la bestreta, gràcies.
Davant la mirada indecisa del venedor, la senyora s’explica i li ve a dir que prefreixen pagar-ho tot anticipadament, ja que problemes de diners no en tenen pas, els tenen abundosament.
Escena II
A tot estirar deuen ser quarts de tres de la matinada, l’alcohol inunda l’ambient entre les copes que s’omplen en un bar de nit:
- Jaume, ja sé que aquesta nit vas de bòlit, però fes-me un favor i estigues a l’aguait. Sembla que aquest parell del final de la barra van a mal borràs i això pot acabar com el rosari de l’aurora!
A contracor, sembla que el tal Jaume se’ls va mirant ara i adès, quan de sobte se sent un cop sec de vidre trencat. El més gros dels dos que se les tenen, comença a donar empentes i cops a tort i a dret; el més jove, aquell mateix que és el cavaller davant l’estimada, es queda a redós i s’arronsa el melic. Quan el més gros el busca es troba amb en Jaume davant seu, que ja està ben cansat de les tonteries que l’alcohol propicia. Per ell és arribar i moldre i, amb una sola mirada, aquell tant gros se’n va sense dir ni ase ni bèstia.
El més jovenet, surt a pleret, mirant a un costat i a l’altre i quan se n’adona que si es queda allà haurà d’afluixar la mosca per tots els desperfectes ocasionats, surt a corre-cuita del bar, deixant que l’estimada busqui aquesta nit una altre ànima amb qui compratir penes i desgràcies.
Prendre la "a" per la "b": prendre una cosa per l'altra - a doll: abundosament - a la bestreta: anticipadament - a tot estirar: com a molt - anar de bòlit: atrafegar-se – a l’aguait: vigilant - anar a mal borràs: anar de mal en pitjor – acabar com el rosari de l’aurora: acabar malament, no arribar a bon fi – a contracor: sense tenir-ne ganes – ara i adès: sovint – a tort i a dret: sense parar-hi atenció – a redós: protegit físicament – arronsar-se el melic: acovardir-se – arribar i moldre: enllestir – anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia: anar-se’n sense dir res – a pleret: lentament, sense pressa – afluixar la mosca: pagar a desgrat – a corre-cuita: precipitadament
Comentaris
Per cert, el jove hauria marxat del local amb la cua entre cames, oi?
Pensaré en tu quan se me n'acudeixi alguna.
Dius que no ets cap ecperta, però de frases fetes en saps un niu.
Carme
Aniré publicant diferents escenes amb frases, així que si finalment en recordes alguna, ja saps on trobar-me!