Salta al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (2) - “A”: és que no en saps ni la "a"!

Escena III

La dona s’aixecà a trenc d’alba, quan la pluja queia a bots i a barrals, i les tasques del dia a dia rutinari inundaren aquell nou matí. Ho feia tot a ulls clucs: encenia la cafetera, preparava la roba i l’esmorzar dels més petits, la carmanyola dels més grans,… Però aquell matí el temps ja no estava al seu abast, els minuts desaparegueren sorprenentment, anaren a raure a un univers paral·lel, on ella anava i venia a regna solta per tots els seus somnis, sense haver de preocupar-se per la rutina. Ara com ara i a dreta llei, aquella dona s’havia guanya el dret a fer les coses a la babalà, sense haver d’anar a pams per totes aquelles tasques de les quals havia volgut fugir feia tant de temps. No havia de tenir més por, ja no s’agafaria els dits mai més, ningú l’amenaçaria a enviar-la a la quinta forca, lluny de tot món conegut. Decidí quedar-se en aquell univers.

no saber ni la "a": no saber ni els rudiments d'una cosa - a trenc d’alba: en clarejar el dia - a bots i a barrals: molt - a ulls clucs: confiadament - a l’abast: accessible – anar a raure: anar a parar -anar a regna solta: anar lliurement - ara com ara: actualment - a dreta llei: amb justícia estricta - a la babalà: sense parar-hi prou atenció - anar a pams: detallar, especificar - agafar-se els dits: no calcular bé - a la quinta forca: molt lluny

Comentaris

Anònim ha dit…
I quina traça que tens a utilitzar tantes locucions o maneres de dir juntes. I a més a més la dona en qüestió... també podria ser jo, o com a mínim entra en el grup de les somiadores.

Carme

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...