Salta al contingut principal

Escapades a la ciutat dels fums

Aquesta nit m'he escapat de casa, he fugit fent de casa meva un altre cop la ciutat dels fums, deixant al meu somiador preferit sol en un casalot (esperant que m'enyori quan el llit se li faci gran! encara que sabent a les hores que es despertarà i que ell és una au nocturna, potser no l'aclapara la solitud)...

Avui he tornat a treballar de sol a sol, he arribat a la feina que encara seguia el rastre dels estels i n'he sortit que ja em saludava la Lluna, i amb la bossa preparada he fet camí cap a casa ma germana, que ja tenia ganes de veure-la i dedicar-nos els vespres de no deixar-nos parlar mútuament, sopar un bon "schawarma" del seu barri, veure unes coles i mirar potser alguna série televisiva (encara que ara les que solíem veure ja no les fan). Així no arribo tant tard a casa, no m'aixeco tant d'hora, vaig menys cansada i, el més important, la veig!

O sigui que, exiliada de casa, he aconseguit encendre el seu portàtil, fer anar internet (tampoc ha estat massa complicat, no us penseu) i arribar aquí, la meva segona casa, que m'acompanyarà sempre que hi hagi xarxa! I aquí em teniu, avui i demà, passarem un parell de dies de rialles entre germana petita (jo) i germana gran (ella) i, tot s'ha de dir, d'enyorança de l'escalfor d'un somiador que jo ja conec...

Bé, doncs jo us la volia presentar, és una persona important per mi i per tots els que l'envolten. Si és que de fet comentàvem avui amb una amiga seva que quan marxi (ens vol abandonar i veure món al febrer) es trobarà a faltar, i molt!


Ja t'enyoro i encara no has marxat...

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Quin ullassos i quins somriures, totes dues!
Montserrat ha dit…
No podeu negar que sou germanes!!!!
Anònim ha dit…
Aprofita que encara és aquí, perquè aquesta au nocturna no marxarà i de ben segur que trobarà el llit massa gran. Petonets a la boja de la meva cunyada! Per tu també...
Ferdinand ha dit…
Una pregunta, què és un "schawarma"?
Bé, me'n alegro doncs que estiguis a prop d'ella. El febrer queda molt lluny, encara... pensar que ja tindré certa edat!! (sóc del gener).
"Aprofita-la". Bon profit.
Un petó.
iruNa ha dit…
Són molt importants les germanes, i més si hi ha tanta estimació com expliques. Gaudeix al màxim de la seva companyia!!!
Sí que us assembleu força eh?!
Anònim ha dit…
Molt guapes les dues i quins ulls! Són molt vius. I a la feta es nota que esteu molt unides. Que tengui un bon viatge. Fer el viatge que vol fer la teva germana és el somni de qualsevol! ;)
mariona. ha dit…
quin ulls joder que blaus!guapeeeeeeeeeeeeeeeeees!
Laia ha dit…
Ui amb els germans grans s'hi té un vincle especial... encara que sigui un noi! En el fons hi ha un carinyoooooo... :D

Que us ho passeu bé les dues el temps que us queda juntes!
mossèn ha dit…
les escapades ... sí, mentre no caiguin ... salut
Striper ha dit…
Sonriure de felicitat , que ho paseu bé,per cert si vols pasat per el meu bloc t'he posat deures.
Anònim ha dit…
Porte una bona estona mirant el post (mentida, la fotografia), pensant en dir alguna cosa original que no acabe fent referència als ulls que ens miren des de l’altra banda de la lluna de les felicitats (on no arriba tot el món) i no se m’ocorre res...

Entrades populars d'aquest blog

Colors

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...