Salta al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (5): "C" els “coms” de les nostres terres…

Primer de tot cal dir-vos que moltes gràcies! Realment en sabeu també de frases fetes i altres locucions... Algunes no les coneixia ni jo. Arabé, aquí teniu la següent escena de la "c" en forma de joc, per dir-ho d'alguna manera. Són molt faciletes i la gran majoria estan molt relacionades amb la nostra manera de veure l'animal en sí. Us hi animeu?

Escena VI: “C” com els animals, avui els toca a ells!

Em poden dir gegant, però no ho sóc, sovint em veuran jugar amb les orelles i la trompa… És ben cert el que dieu de mi. Sóc voluminós com …(1).

Corre, corre, has d’anar-hi ben ràpid i arribar-hi a temps. Avui el món necessita que sigui veloç com …(2).

Em varen dir que els plantaries cara, que tu tenies aquella gosadia necessària per enfrontar-s’hi, encara que potser estaven equivocats. No crec que siguis valent com … (3).
Més aviat, has fugit corrents, i has estat covard com … (4).

En diuen treballadores, però també diuen que pots ser dòcil i inofensiu com … (5).

Tu ets fidel o servil com … (6). No serveixes per plantar cara als caps, com pots creure que podràs representar el comitè i negociar amb els peixos grossos d’aquesta empresa? Te n’aniràs amb la cua entre cames, perquè no creus en nosaltres ni en la nostra força. I el pitjor és que després marxaràs, seràs tant esmunyedís com … (7) i no et sabrem trobar enlloc i ja haurem fet tard. Ens hauràs venut. Ja podrem dir adéu a les nostres millores i hola al sacrifici diari.

Vas tant brut com … (8), jo no sé que fas a l’escola, si potser aprens les taules de multiplicar o bé saltes i corres enmig del fang i de la porqueria. Digués una mare que no comprenia que els fills han de caure, han de jugar, s’han d’embrutar. La roba es podrà netejar, però l’experiència perduda de saltar amb botes d’aigua dins d’un bassal, ningú la podrà recuperar.

La veritat és que encara no ho entens, oi? Quantes vegades t’ho hauré d’explicar tot això? Ets tant ignorant i tant obtús com … (9). Només et fa falta que et creixin un xic més les orelles i comencis a fer aquells sorollets.
Som tant cruels a vegades els humans!

Sempre ho he dit de mi mateixa, estic boja com … (10).

I això sí, aquests que juguen a bàsquet solen ser alts com … (11). Com es deu veure el món des d’allà dalt?



Qui s'hi animi pot donar les respostes!

Comentaris

Ferdinand ha dit…
(10) ... com una cacatua? o era repepiejar com una cacatua. Bé, no tinc massa temps avui, passarém´s tard a intentar els altres.
Anònim ha dit…
Verge santa aqui hi surten tots els animalons del national geographic...
A ull... o sigui només fent memòria o deixant la ment en blanc a veure què en surt i pensant veritables animalades:

1. voluminós com un elefant

2. veloç com una daina

3. valent com el cavall de Sant Jordi o com un lleó

4. covard com una llebre

5. dòcil i inofensiu com una formiga

6. fidel com un gos

7. esmunyedís com una serp

8. brut com un porc

9. ignorant com un ase

10. boig com una cabra

11. alt com una girafa.

Bon pont!!

Vïctor Pàmies
[Raons que rimen]

Entrades populars d'aquest blog

Colors

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...