Passa al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (3): "B" de babau

Escena IV

Es varen veure barba a barba. Un begut de galtes que l’havia ballat magra durant els últims anys, l’altre de ben segur que havia fet ballar l’aigua als ulls a la persona adequada, i la seva vida devia ser bufar i fer ampolles. Barba a barba i barrim barram, el polític de fortuna va començar a buidar el pap baix baixet… Va badar el cap a tots els seus enemics més potents, que ben bé en serien 10 de la vida pública, davant de la mirada esglaiada del begut de galtes, que anava anotant tots els secrets de la vida púbica catalana, bevent a galet del que estava escoltant. Finalment el polític li digué adéu barret en mà i se n’anà a bufar cullera a un dels rics restaurats de la ciutat.

El nostre prim amic es quedà barres a pit pel que estava a punt de fer, però per sort no es va beure l’enteniment. Ben mirat, seria millor deixar un article pel diari de l’endemà ben amanit, que explicaria les converses baix baixet d’alguns busca raons de la política del país.



barba a barba – cara a cara; begut de galtes – prim; ballar-la magra – passar privacions; ben segur – probablement; ballar l’aigua als ulls – afalagar, seduir; bufar i fer ampolles – ésser fàcil; barrim-barram – sense miraments; buidar el pap – revelar secrets; baix baixet – a cau d’orella; badar el cap a algú – ferir-lo greument; ben bé – almenys; beure a galet – creure-s’ho tot; barret en mà – amb cortesia; bufar cullera – menjar; barres a pit – avergonyit; beure’s l’enteniment – perdre la raó; ben mirat – considerant-ho bé; ben amanit – preparat; buscar raons - importunar

Comentaris

Sergi ha dit…
Com sempre, molt bé pel teu escrit i per promocionar la llengua, però algunes de les que has fet servir avui no les havia sentit mai, i són una mica exagerades.
Carme Rosanas ha dit…
Continuo trobant genials les teves escenes de frases fetes.

Carme
Carme Fortià ha dit…
Gràcies als dos, sempre s'intenta fer alguna cosa mínimament decent...

Xexu, jo n'havia sentit unes quantes d'aquestes, però com vaig dir, són "tretes de manual" i, la veritat, n'hi ha tantes que ni em sonen! Les que sí que havia sentit algun cop (potser són els aires de Girona! :op) son: barba a barba, begut de galets, ballar-la magra, ben seug, bufar i fer ampolles, buidar el pap, ben bé, beure a galet, barret en mà, beure's l'enteniment, ben mirat, ben amanit, busca raons... Les altres, certament em sonen, també, exagerades, però no descarto que sigui per la desconeixença!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

Les joguines de l'avi

Ahir a la nit el petit de la casa em va sorprendre amb una de les seves infinites preguntes... - Mama, amb què jugava el teu pare? El meu pare, el seu avi Carles, aquell que no va arribar mai a conèixer i que només pot imaginar-se'l a través dels meus records o de les fotografies que algunes vegades arriben a les nostres mans. Aquell avi de qui se'n parla poc, deixant el passat al passat, com si els temps viscuts ens fessin nosa o no tinguéssim mai temps de recordar-los. I de sobte una pregunta innocent que torna a fer un pare present, i busco imaginar-lo, intento buscar en les històries que mai ens va relatar quines eren les seves joguines preferides, amb què s'entretenia quan el temps de la postguerra li deixava ser un nen. Però no ho sé. La meva germana em diu que mai ens va explicar aquestes coses, i jo li responc que mai les vam preguntar. La sensació de no conèixer el passat de la meva família em dol, una sensació vella, coneguda, que retorna xiuxiuejant-me qu