Salta al contingut principal

Tardor que arribes

T'acostes i m'empenys.

Senyals del camí

Em mostres els teus colors, els primers freds, les primeres senyals del camí. M'acostes a ell, al costat, mirant-lo, deixant que la seva visió m'embolcalli i em doni el calor que em manca.

Somric.
Labels:

Comentaris

Laia ha dit…
Que maco! A mi m'encanta mirar per la finestra i veure que cada dia les fulles són un pèl més vermelloses, i com cauen a poc a poc... I després caminar per sobre una catifa de fulles que fa crec-crec és genial!
6 d’octubre del 2007, a les 20:15
Anònim ha dit…
La tardor sempre he trobat que té un aire romàntic, nostàlgic, agradable, melancòlic... Hi ha anys que m'agrada més que d'altres. Depén del meu estat d'ànim. Aquests any era d'aquests en que hi ha dies que t'entusiasma i d'altres no tant, ara que, de la manera en que se'ns ha presentat la tardor a Mallorca enguany... 0_0 doncs no sé què dir-te! jejeje ;D
6 d’octubre del 2007, a les 23:15
Sergi ha dit…
Veig que aquests dies molts dieu coses maques de la tardor i les sensacions que us provoca, i no em cansaré de dir que és la meva estació preferida, no sabia que hi havia altres adeptes!
7 d’octubre del 2007, a les 1:38
iruNa ha dit…
És maca la tardor... però més que fer-me somriure... a mi em desperta un cert sentiment de melancolia i tristesa... és una època de canvi, quan cauen les fulles dels arbres, es fa fosc més aviat...
Però sí, s'ha de reconèixer que la tonalitat dels colors que l'envolta és preciosa!
7 d’octubre del 2007, a les 1:38
Montserrat ha dit…
Per mi la millor època de l'any... sense cap dubte
7 d’octubre del 2007, a les 18:15
Carme Rosanas ha dit…
Jo pensava fer una de les meves "cròniques personals" sobre aquest cap de setmana i la tardor. La teva introducció em v a bé.
7 d’octubre del 2007, a les 19:32
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Colors

15 comentaris
Read more »

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »