Quan em vaig quedar embarassada i ja a finals de l'embaràs vaig decidir reactivar aquest bloc. Molts pensaven (i deien) que era molt agosarada i que potser no podria amb tot.
I és ben cert, tenien tota la raó.
Els últims cinc mesos he viscut en una bombolla fent un curset de maternitat exprés i amb les pràctiques reals de forma simultània. I ara m'han deixat anar per retornar a la vida que tenia abans de néixer en Bernat...
Amb el que el temps s' escola entre els meus dits i tot allò que voldria fer es queda en un futur condicional incert. I vés a saber si aquest bloc de petites històries personals romandrà actiu gaire temps més, però aquest -ia segueix existint i la voluntat hi és...
O sigui que per ara aquí seguim. I avui retorno per deixar-vos amb una imatge d'un petit kit de supervivència de la mare treballadora que vol continuar uns mesos més amb l'alletament del seu fill tot i les hores de feina i de viatges en tren!
1 comentari:
No és gens fàcil, pel que he vist al meu voltant. Els petits ocupen una quantitat de temps increïble. Això no vol dir que no es pugui fer res més, però les prioritats canvien. Tu ves fent quan tinguis estones, el blog pot anar al seu ritme i més endavant tindràs més temps segur, i el que caldrà seran les ganes de compartir coses. Si hi són, el blog continuarà.
Publica un comentari a l'entrada