Salta al contingut principal

Bon dia!

Avui...

Doncs avui una fotografia i poques paraules:

Bon dia i bon profit!

Bon dia i bon profit!


(a tothom qui hagi pogut parar-se a fer un bon esmorzar, en el meu cas aquests esmorzars es reserven als dissabtes)

Comentaris

Ferdinand ha dit…
Avui em toca un esmorzar d'aquests, mmmm, ja se'm fa la boca aigua, ja faig salivera com el gos d'en Pavlov.

Un Petó des de la plana de Vic.
Anònim ha dit…
Com m'agrada mirar els aparadors dels forns, sobretot al matí que fan aquella oloreta a pa tan agradable. I veure aquells pastíssos i dolços amb xocolata...
Anònim ha dit…
Hi ha coses que hauria d'estar prohibit penjar als blocs a primera hora del matí !!!!!!!
Txell ha dit…
Carme, jo m'he aficionat a fer totes aquestes pastetes a casa, i ho disfruto molt. Tinc vocació de cuinera! ;)

Entrar en un forn ben dematí, és un pecattttt!!!!!
Ai, sembla com si sentís l'olor i tot. Els dissabtes? Però si els dissabtes són dies per fer esmorzars de ganivet i forquilla, no?
rosa ha dit…
ostres hiha per triar....jo els faig el diumenge i que dolços.
-- ha dit…
oh oh oooooooooooooooooh


creo que me siento como caterina cuando le pongo fotos de dulces...

estoy en el trabajo desde hace horas que no como como toca...

que fotooooooooooooooo!!!!!!!!!!!
Striper ha dit…
Amb la pujada de la farina i els cereals aixo aviat sera una botiga de delicatesen.
Anònim ha dit…
Una cafè amb llet i un parell de croissants, un diari i una bona companyia. Un matí perfecte.

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...