Salta al contingut principal

Fires

Arbres il·luminats per un munt de somnis de petits i grans. Colors que envaeixen les nits fredes de finals d'octubre. Somriures il·lusionats que admiren cada racó, mostrant la inocència més pura.

Records infantils que vaig retrobar, vagant entre atraccions d'unes fires que em transportaren a les primeres sortides de nit amb les amigues, quan havíem de tornar a les onze a casa i perquè el pare de la Irene ens venia a recollir. Records d'una nena que va tornar a casa un matí, amb un ós de peluix tant gran com ella i amb la seva primera mini-cadena, de la mà del seu germà gran i de la seva xicota.

Moments que transcorren com estrelles fugaces quan es retroba amb la seva mirada en els ulls dels petits a qui ara acompanya. El fred es difumina en els colors i els sorolls que desperten la nit.


La devesa

Comentaris

Anònim ha dit…
Les fires, com les festes d'estiu que feien al poble a on anava a passar les vacances, també és una de les coses que millor recordo de la meva infància i part de l'adolescència. Les atraccions, els cotons gegants, l'ambient, la musica a on tot el poble ballava a la plaça i una sempre desitjava que aquell al·lot la tragués a ballar... Quin records m'has fet venir al cap, Carme! ;D
Anònim ha dit…
A mi, de menut, m'entristien les fires, perquè la vida de rodamons dels firaires, d'un lloc a un altre, sense possibilitats d'arrelar... Bé, cabòries meues. I com damunt sóc poruc, les atraccions no eren el meu fort. En fi...
rosa ha dit…
quins records de fires, jo també en tinc...les primeres fires...anavem soles sense els pares tot un luxe...les primeres fires...ara li toca a la meva filla gran ..i com pateixo jo.
robelfu ha dit…
al mi sempre m'han agradat les fires ,
on jo visc, abanç ,havien uns grans escampats i les posaven allà,
real ment m'ho passava de por.
Mira si m'agraden les fires que sóc una gran fan de port aventura vaig dues vegades a l'any.
una abraçada
mossèn ha dit…
els bons records reconforten el nostre organisme ... salut
iruNa ha dit…
mmmm.... que bonic això que escrius. Les fires són moments entrenyables, però encara més tots records que t'han abocat i que has compartit amb nosaltres. Tornar enrera de tant en tant és molt tendre... a mi em passa amb les olors, a vegades no sé perquè una olor em transporta anys enrera i puc reviure sentiments passats... és genial!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...