Salta al contingut principal

Die Lösung - La solució

Die Lösung

Nach dem Aufstand des 17. Juni
Liess der Sekretär des Schriftsellerverbands
In der Stalinallee Flugblätter verteilen
Auf denen zu lesen war, dass das Volk
Das Vertrauen der Regierung verscherzt habe
Und es nur durch verdoppelte Arbeit
Zurückerobern könne. Wäre es da
Nicht doch einfacher, die Regierung
Löste das Volk auf und
Wählte ein anderes?

Bertold Brecht



La solució

Després de la revolta del 17 de juny
el secretari de la Unió d'Escriptors va fer
repartir fulls de propaganda a la Stalinallee.
Hom hi podia llegir que el poble
havia perdut la confiança del govern
i que només treballant doble
podria reconquerir-la. No seria
molt més senzill que el govern
dissolgués el poble i
n'elegís un de nou?

Bertold Brecht

Comentaris

Ferdinand ha dit…
ja ja ja, quina ironia! Bon escriptor, encara que si m'haguessis deixat el poema en Alemany no hagues entès res de res.
Ferdinand ha dit…
Post scriptum: em pots explcar com ho fas per penjar música al bloc? es que si mires al bloc avui en volia penjar una, però no sé què faig malament. Ah, i també em pots explicar com penjar vídeos que ocupin molt, no em deixa.
Gràcies, un petó!!
Menys mal que ho has traduit, d'alemany vaig fatal. ah! Gulchenruz es en ferràn i ja veus que ja torna a estar en forma.
Fins i tot li ha agradat el poema!
Anònim ha dit…
hehe... molt irònic. Ich lerne Deutsch, aber es ist nich sehr leich (fàcil?), Die Lösung lesen... Ich muss mehr studieren. ;D
Molt bo aquest tros de Brecht. Felicitats!
iruNa ha dit…
Està molt bé, irònic com diuen per aquí! I gràcies per la traducció... que l'alemany el porto fatal, per no dir que no en tinc ni idea!! jeje

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...