I de sobte érem allà. A la Torre Gàlata, al cor de la Istambul moderna, observant la unió de mars i canals, i la immensitat d'una ciutat que s'alçava davant nostre.
Miréssim on miréssim vèiem edificis replets de vides que navegaven entre dos mars: Orient i Occident. Els verds dels arbres es deixaven entreveure a la llunyania, els monuments carregats d'història omplien l'horitzó, els somnis viatjaven a través dels pocs núvols que cobrien el cel.
Ens impregnàvem de cada detall, de cada aroma, de cada so, de cada gust, de totes les melodies d'una ciutat encisadora, ja fos la música que sortia de l'habitació d'aquella adolescent com el cant que invitava a l'oració de les mesquites. Detalls i curiositats que s'amagaven rere les ombres del dia, minimieses que ens feien somriure i que ens meravellaven.
Sempre m'havien fascinat els teulats. I aquell dia, a la Torre Gàlata, hagués desitjat poder saltar d'un teulat a un altre i perdre'm en les seves històries. Conèixer els que tenien aquell brau. Conèixer la sirena que potser es banyaria sota la llum de la lluna, al costat del brau blanc.
Miréssim on miréssim vèiem edificis replets de vides que navegaven entre dos mars: Orient i Occident. Els verds dels arbres es deixaven entreveure a la llunyania, els monuments carregats d'història omplien l'horitzó, els somnis viatjaven a través dels pocs núvols que cobrien el cel.
Ens impregnàvem de cada detall, de cada aroma, de cada so, de cada gust, de totes les melodies d'una ciutat encisadora, ja fos la música que sortia de l'habitació d'aquella adolescent com el cant que invitava a l'oració de les mesquites. Detalls i curiositats que s'amagaven rere les ombres del dia, minimieses que ens feien somriure i que ens meravellaven.
Sempre m'havien fascinat els teulats. I aquell dia, a la Torre Gàlata, hagués desitjat poder saltar d'un teulat a un altre i perdre'm en les seves històries. Conèixer els que tenien aquell brau. Conèixer la sirena que potser es banyaria sota la llum de la lluna, al costat del brau blanc.
Comentaris
A casa els meus avis teníem terrat i jo desde la meva percepció de nena el veia enorme i gran, ara quan vaig a casa de la meva germana que hi viu el veig petit, però plè de màgia i encant.
Reconec que a mi m'encanta passar-me hores i hores mirant com viu la gent, com tenen organitzades les cases, la decoració...
Ara que, això de saltar de terrat en terrat... suposo que és una metàfora no?? jeje
una abraçada!
a mi també m'agradaria, això de saltar de teulat en teulat... un dia cal provar-ho! hehehe
a propòsit, no creguis que m'he oblidat del teu mem! Aquest cap de setmana el penjaré, ara que m'he despenjat altre cop ;D