Una de les coses que més li agradava de la tardor era contemplar com queien les fulles. Lentament, amb el va i ve juganer del vent, mogudes pels cicles de la vida, escapant del fred.
Una de les coses que més li agradava fer quan era petita, era córrer sobre una catifa de fulles. Córrer i sentir com reien sota el seu peu, al sentir el pessigolleix de les seves passes. Agafar-les amb les mans i llençar-les a l'aire, veient-les caure i somrient quan li acaronaven les galtes envermellides pel fred que s'acostava.
Una de les coses que més li agradava fer quan era petita, era córrer sobre una catifa de fulles. Córrer i sentir com reien sota el seu peu, al sentir el pessigolleix de les seves passes. Agafar-les amb les mans i llençar-les a l'aire, veient-les caure i somrient quan li acaronaven les galtes envermellides pel fred que s'acostava.
Comentaris
La foto és fantàstica. Molt maca.
Besades! ;)
Els peus coberts per les fulles i caminar, ara trepitjant, ara arrossegant fulles, buscant els diferents sons que fan els peus.
...i perdre's entre la multitud de fulles i fulles que fan de llit tovet?
Les fulles són genials...
El meu bloc hi ha un post.... no, és lleig recomanar-se, però quan les coses et surten especialment bé bé que ho hass de dir oi? potser tu no el trobes magnífic, però jo sí.
(ah, avui, 15-11-07)
Salutacions!
Avui és el cumple de l'Eva!!!! Feliciteu-la
Potser que ja tu hagin preguntat mes d'una vega, però deixem preguntar-te ¿D'on es la afoto de la capçalera del blog?.
Salutacions
que maca es la tardor.
que aún no descolgó las hojas sobre mis venas"
Per cert, loucomballa , la fotografia de la capçalera és del desert d'aigua de Tuníssia. És de l'hivern de fa un parell d'anys (o tres! com passa el temps!)