Aquesta nit he sentit fred. I no és una d’aquella fred que se’t cala al moll dels ossos i et glaça l’ànima, més aviat és una fredor que s’enfila des dels peus abraçant-te i embolcallant-te en un lleuger insomni.
És la mateixa fred que vaig sentir al baixar de la muntanya, quan el sol es ponia i s’estava fent fos. És la mateixa que quan m’estic al jardí, a l’ombra, estenent la roba neta. És la mateixa que defuig el sol, a les hores del migdia, perquè no poden conviure els dos plegats.
Són les primeres freds de la tardor i de l’hivern que s’acosta. Hauré de posar el nòrdic o aquesta nit tornarà a ser freda i els somnis es glaçaran.
Aquesta nit, ja no he passat fred.
És la mateixa fred que vaig sentir al baixar de la muntanya, quan el sol es ponia i s’estava fent fos. És la mateixa que quan m’estic al jardí, a l’ombra, estenent la roba neta. És la mateixa que defuig el sol, a les hores del migdia, perquè no poden conviure els dos plegats.
Són les primeres freds de la tardor i de l’hivern que s’acosta. Hauré de posar el nòrdic o aquesta nit tornarà a ser freda i els somnis es glaçaran.
Aquesta nit, ja no he passat fred.
Comentaris
mencanta dormir allà sota, i cargolarme entre els llençols,i els cincminutsmés dels dissabtes..
:)
molt bon dia!
ja casi estic de la rutina de dissabte!
per cert, els trens son molt amor,pero a les 7 del dematí perden encant..
un petó!
T'he linkat en el meu blog, crec que dius coses interessants que m'agradarà compartir.
petons i llepades nòrdiques!
I quina raó que tens Caterina! Quina pena que a partir del dilluns noti com m'aixeca!
Gràcies Montserrat! A mi també em va passar això que dius, i el dia següent vaig intentar descriure el moment!
Gatot, ja en tinc! Una de negre i ulls de color groc (quines mirades que llança) i un de gran, que m'escalfa els peus i molt més!
Gràcies x descobrir-me!
que sensación tan genial.....
Carme