Salta al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio

Paraules entre somnis i realitats

Ja en fa uns quants de mesos, i d’anys podria arribar a dir, que va caure a les meves mans un llibre per ajudar-me a preparar un examen de nivell de català. Entre les pàgines, ja oblidades, d’aquella mena de manual carregat d’exercicis de morfologia, sintaxis, ortografia i un llarg etcètera que arribaria a avorrir els lectors, entre aquelles pàgines vaig trobar-hi un tresor…
S’ha de dir que algunes relíquies ja les havia conegudes al llarg de la meva curta vida, però d’altres copsaren la meva atenció per ser oblidades novament al cap d’uns mesos o per quedar-se per sempre més amb mi, de manera que sempre que puc o recordo les mostro al meu petit món, jo sóc d’una de les que creu que els tresors s’han de compartir, i sobretot quan aquests tresors són paraules, frases i locucions de la nostra llengua.

Fa uns dies el meu company em digué: „escolta Carme, que coneixes una frase en català equivalent a …”, la meva memòria a vegades em falla i ja no recordo quina era la frase en castellà, però la veritat és que no la vam trobar (a vegades encara no sé com vaig passar aquella prova de nivell!). Bé, doncs com us anava dient, l’anècdota d’aquesta frase, per ara desconeguda, em féu recuperar aquell llibre, i em recordà la passió que sentia cada cop que arribava a les activitats de lèxic: frases fetes i locucions, i de tot el que hi vaig descobrir. I ara que sóc blocaire he pensat a fer una sèrie de posts on aquest tresor hi tingui cabuda, i on estaria contenta que totes aquelles persones que em llegiu, m’ajudéssiu, perquè per més que m’agradin, no en sóc pas una versada, sinó una humil apassionada.

Qualsevol idea serà benvinguda!

Comentaris

vilassar juniorb ha dit…
Estar molt bé aquest blog.
Aviam si triunfa aquesta pàgina.

Jurdy

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...