De somiadors que fan de les realitats moments dolços i amens: Putas y Princesas

Les vaig conèixer per casualitat, però les seves paraules em cautivaren i com una mena de droga de la qual no et pots desenganxar, segueixo els seus comentaris i reflexions.

També els hauria de donar les gràcies a elles dues, perquè encara que no ho saben, va ser el seu bloc el catal·litzador d'aquest que avui llegiu. Entre les seves paraules vaig descobrir-me a mi mateixa i vaig fer del meu somni una realitat!

http://putasvsprincesas.blogspot.com/

(feia dies que no us veia i avui finalment ens deixeu gaudir amb les vostres paraules!)

Comentaris

mossèn ha dit…

hi donarem un cop d'ull ... salut

26 de setembre del 2007, a les 20:24

Putas y Princesas ha dit…

Gràcies princesa... ens encanta que ens segueixis i llegir-te. !!!!

27 de setembre del 2007, a les 10:34

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog