Escena V – Avui va de comparacions…
Em va dir que hi estaríem com a cal sogre, però jo no ho vaig entendre… Per estar-me com a cal sogre, millor em quedo a casa. Ai, els desconeixements d’aquesta meva llengua, que resulta que cal sogre si està molt còmode! I a ca la sogra com hi estarem?
Com aquell qui res, la nena, tota emocionada, agafà la xocolatina i se n’anà de la botiga, convençuda que ningú no l’havia vista… Tranquil·la i dissimuladament, vaja. El botiguer es va quedar “com qui sent ploure” (és a dir, impassible), la propera vegada que la veiés la faria anar a ajudar a la vella Amèlia a portar les bosses a casa, i de propina s’enduria una xocolatina amb un somriure còmplice.
És vell o antic com els camins? Aquesta no l’havia sentida mai!
Dolç com una bresca!
bresca
1 f. [LC] [AGR] Pa de cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l’arna per a dipositar-hi la mel.
2 f. [LC] [AGR] Pa de cera que fan les vespes.
(ara ho entenc!)
Amb aquest refradat m’he quedat sorda com una perola! Ara, és el mateix que estic com una sopa… Què tenen a veure els sords amb les peroles? Les peroles amb les sopes, sí, però aquí no hi ha cap frase feta, no?
Embriac com un… com un cep! Però no pel bolet sinó la soca de la vinya, oi?
Hi has de ser com un clau, és a dir, puntual. Ara bé, jo mai he vist un clau que fos puntual, bé, un clau físic que dels que inlcouen dues persones, vejam… Mai he estat tant exigent com per demanar puntualitat…
Aquesta sí que és bona! Ara deixarem els peixos sense ni gota de l’alegria embriagadora de l’alcohol, perquè ens hem quedat serens com un ull de peix… Algú l’entén aquesta? O potser amb el serè no vol dir estar exempt de tot torbament sinó més aviat “sense cap núvol” i l’ull de peix, és a dir, l’objectiu de camp superior al del gran angular, és qui ho fotografia? Ja m’he perduta amb aquesta i, certament, no sé què em dic.
I si seguim… Si em quedo fora de joc o de circulació durant una temporada (per refredats o altres símbols d’hivernació), m’estic entel·lant com un… Vinga va, la resposta la trobareu visitant a l'altre Carme!
Al llarg de la setmana intentaré continuar amb les comparacions, i aquest cop els tocarà el rebre als pobre animals: que ens donen la vida i ens fan somriure, tot i que sovint els maltractem per pur vici o oci (encara que jo no m’ho passi gens bé…). Sí és que els més animals som nosaltres!
Us animeu a enviar propostes?
Em va dir que hi estaríem com a cal sogre, però jo no ho vaig entendre… Per estar-me com a cal sogre, millor em quedo a casa. Ai, els desconeixements d’aquesta meva llengua, que resulta que cal sogre si està molt còmode! I a ca la sogra com hi estarem?
Com aquell qui res, la nena, tota emocionada, agafà la xocolatina i se n’anà de la botiga, convençuda que ningú no l’havia vista… Tranquil·la i dissimuladament, vaja. El botiguer es va quedar “com qui sent ploure” (és a dir, impassible), la propera vegada que la veiés la faria anar a ajudar a la vella Amèlia a portar les bosses a casa, i de propina s’enduria una xocolatina amb un somriure còmplice.
És vell o antic com els camins? Aquesta no l’havia sentida mai!
Dolç com una bresca!
bresca
1 f. [LC] [AGR] Pa de cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l’arna per a dipositar-hi la mel.
2 f. [LC] [AGR] Pa de cera que fan les vespes.
(ara ho entenc!)
Amb aquest refradat m’he quedat sorda com una perola! Ara, és el mateix que estic com una sopa… Què tenen a veure els sords amb les peroles? Les peroles amb les sopes, sí, però aquí no hi ha cap frase feta, no?
Embriac com un… com un cep! Però no pel bolet sinó la soca de la vinya, oi?
Hi has de ser com un clau, és a dir, puntual. Ara bé, jo mai he vist un clau que fos puntual, bé, un clau físic que dels que inlcouen dues persones, vejam… Mai he estat tant exigent com per demanar puntualitat…
Aquesta sí que és bona! Ara deixarem els peixos sense ni gota de l’alegria embriagadora de l’alcohol, perquè ens hem quedat serens com un ull de peix… Algú l’entén aquesta? O potser amb el serè no vol dir estar exempt de tot torbament sinó més aviat “sense cap núvol” i l’ull de peix, és a dir, l’objectiu de camp superior al del gran angular, és qui ho fotografia? Ja m’he perduta amb aquesta i, certament, no sé què em dic.
I si seguim… Si em quedo fora de joc o de circulació durant una temporada (per refredats o altres símbols d’hivernació), m’estic entel·lant com un… Vinga va, la resposta la trobareu visitant a l'altre Carme!
Al llarg de la setmana intentaré continuar amb les comparacions, i aquest cop els tocarà el rebre als pobre animals: que ens donen la vida i ens fan somriure, tot i que sovint els maltractem per pur vici o oci (encara que jo no m’ho passi gens bé…). Sí és que els més animals som nosaltres!
Us animeu a enviar propostes?
Comentaris
- renegar com un oriol,
- net com una patena,
- com el Vallès no hi ha res,
- rebrotar com la vara de Sant Josep,
- bonic com un serafí,
- estar com un llum,
- acabar com el rosari de l'aurora,
- carregat com un ase,
- anar com l'anell al dit,
- anar com una ànima en pena,
- anar com una bala (o com una llançadora, o com una pilota, o com una seda),
- arrapar-se com una llagasta (o com una paparra)...
Un munt de comparances, de tots colors i gustos.
Et recomano una lectura interessant: Refranys musicals. Comparances, de Joan Amades. Publicat el 1983 per Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 8».
Salutacions cordials
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
"És més alt que una canal i més ruc que un orinal"