Salta al contingut principal

Un dia gris


Hi ha dies en que ens resulta difícil trobar la llum del dia. Tot és gris.
Però fins i tot en la grisor s'hi pot amagar la bellesa, no?

Comentaris

Putas y Princesas ha dit…
Amb aquesta imatge segur...
Potser la bellesa no depengui tant del color com dels ulls que tingui al davant.
rosa ha dit…
malgrat el dia sigui gris i pesi com el plom ..pot haver-hi bellesa..tot depèn amb qui estiguis i com tinguis l'ànima....
Pot aixeca´-se el dia més soleiat i rialler i una persona veura-hi un mal dia.....
un petó bonica
Carme Rosanas ha dit…
Sí, la bellesa s'amaga en qualsevol color. La teva foto n'és una mostra. I Jo mateix té raó, depèn de com t'ho miris.
Anònim ha dit…
Podem pensar que el dia és gris perquè ha agafat l’estètica de les pel•lícules antigues, clàssiques, imprescindibles i toca viure les coses amb una altra intensitat, encetar noves amistats mentre ens allunyem de la càmera i la boira s’esfilagarsa al nostre pas...
robelfu ha dit…
Un dia gris, no té per qué ser sempre trist. Jo record amb un afecte especial i amb molta, molta nostàlgia que, quan era nena i, la meva àvia encara vivia, en els dies de tempesta, ens sentábamos en el porxo a veure caure l'aiguat. Comptàvem els segons des del llamp al tro...

Era emocionant.

Això en la meva vida, moltes vegades ha estat com una metàfora i, davant les coses negatives, he pogut trobar ànim per superar-les.
un petonas
Queralbs ha dit…
Idò jo també pens que la bellesa depèn de com t'ho miris. I, encara que soni a tòpic, la bellesa és a l'interior de cadascú.

Salut i sort!
Caterina Cortès ha dit…
Sí, fins i tot en un dia gris es pot trobar la bellesa. Tot depén del color com sabem mirar les coses ;)

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors