Necessitava el silenci.
Després de dies en que només s'escolta el tràfec de petjades i d'idees, l'anar i el venir de totes les tasques que quedaven pendents, veus que comentaven possibilitats agradables o indignants.
Després de dies en que només veia la lluna i les estrelles, el rostre cansat del seu company, els papers pendents que s'apilaven sobre la taula del despatx, les visites que no podia fer als amics virtuals, les paraules que no podia escriure, els somnis que no es deixaven atrapar.
Després de dies que es convertien en carreres constants, a contracorrent, després de tots aquests dies necessitava el silenci. El silenci de deixar els plats per rentar apilonats, el silenci de saber que hi havia rentadores per estendre, el silenci d'agafar el cotxe i anar a passejar pel mercat, el silenci d'un sol càlid que l'acarona, el silenci de saber-se sola, el silenci de gaudir del vent que anuncia que ha de venir una primavera.
Necessitava el silenci del tacte de les seves mans sobre les tecles, de la olor a no res i a terra acabada d'adobar. Necessitava el seu silenci, aquell que ho deixa tot en of, per gaudir dels moments d'un dia en que el sol ha volgut sortir amb la seva millor gala perquè avui ella el podrà sentir a la seva pell.
Després de dies en que només s'escolta el tràfec de petjades i d'idees, l'anar i el venir de totes les tasques que quedaven pendents, veus que comentaven possibilitats agradables o indignants.
Després de dies en que només veia la lluna i les estrelles, el rostre cansat del seu company, els papers pendents que s'apilaven sobre la taula del despatx, les visites que no podia fer als amics virtuals, les paraules que no podia escriure, els somnis que no es deixaven atrapar.
Després de dies que es convertien en carreres constants, a contracorrent, després de tots aquests dies necessitava el silenci. El silenci de deixar els plats per rentar apilonats, el silenci de saber que hi havia rentadores per estendre, el silenci d'agafar el cotxe i anar a passejar pel mercat, el silenci d'un sol càlid que l'acarona, el silenci de saber-se sola, el silenci de gaudir del vent que anuncia que ha de venir una primavera.
Necessitava el silenci del tacte de les seves mans sobre les tecles, de la olor a no res i a terra acabada d'adobar. Necessitava el seu silenci, aquell que ho deixa tot en of, per gaudir dels moments d'un dia en que el sol ha volgut sortir amb la seva millor gala perquè avui ella el podrà sentir a la seva pell.
Comentaris
petons i llepades ... shshshshshsshshs!