Salta al contingut principal

Miralls i delators



La cara és el mirall de l'ànima i els ulls els seus delators. (M. T. Ciceró)


No pot evitar-ho. Tothom pot veure en la seva mirada aquell núvol gris que la persegueix, aquell somriure desdibuixat, aquella tonalitat greu en la seva veu.

Saber el per què no és tant senzill. Potser serà la falta de son o de vida pròpia, potser serà el cansament, potser serà que aquell és un dia diferent, potser serà un correu que no vol obrir, una conversa que hagués preferit evitar, el nen que no va bé, notícies que no li agraden, papers que no comparteix.

Però quan la mirada s'ennuvola, quan quelcom es trenca dins seu, quan rep les bones o males noves que no comparteix, quan és incapaç d'entendre postures que ha de fer-se seves; tots els seus gestos parlen per si sols. Incapaç d'amagar-se rere el seu cos, tot la delata.

I no sap si és bo o dolent.

Creu que algun dia hauria d'aprendre a no comunicar-se.

Comentaris

Unknown ha dit…
Hi ha mirades més transparents que altres, però seria terrible que les mirades no transmetessin res.
didac ha dit…
hi de vegades ke s'a de saber actuar(no sempre )ya ke si no kedes vuit!!
una abrazada
-- ha dit…
este post es como "el matiz que desvela la verdad"

:)
Anònim ha dit…
"Creu que algun dia haurà d'aprendre a no comunicar-se" Aquesta frase bé val una tesi doctoral! Genial!
Carme Rosanas ha dit…
Sembls ser que és impossible no comunicar-se. Sempre comuniquem alguna cosa. O sigui que si n'aprens avisa!

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors