Espectadors d'un escenari buit que resten a l'espectativa de veure quins seran els actors del proper acte.
Contempladors de la vida que corre davant seu, intentant observar els més ínfims detalls, analitzant tots els objectes i éssers que conformen aquesta obra, perdent-se les petites alegries dels perquès desconeguts.
Espectadors sense rostre que abandonen el seu seient, deixant lloc a les noves generacions per poder veure la mateixa funció.
Fantasmes sense somriures, mirades sense il·lusions. Contemplar els secrets de la vida els ha dut a la trista desesperació de no haver-la viscut.
Contempladors de la vida que corre davant seu, intentant observar els més ínfims detalls, analitzant tots els objectes i éssers que conformen aquesta obra, perdent-se les petites alegries dels perquès desconeguts.
Espectadors sense rostre que abandonen el seu seient, deixant lloc a les noves generacions per poder veure la mateixa funció.
Fantasmes sense somriures, mirades sense il·lusions. Contemplar els secrets de la vida els ha dut a la trista desesperació de no haver-la viscut.
Comentaris
un peto
Cony, el cèsar o l'emperador i el senat romà ja ho sabien, no hem evolucionat gens.
Som mers espectadors perquè la gent amb el temps el que vol és viure en pau, deixar fer, "tantsemenfotisme" o digueu-li com vulgueu.
I saber rectificar quan calgui, sense que això suposi una humiliació, sinó tot al contrari, un pas endavant en la maduresa d'un mateix...
y ríase la gente
que diria góngora, expressant això de que, mentre jo tingui una bona botifarra escalfant-se al foc, ja rodarà el món tot sol!