Salta al contingut principal

Calma

La calma de les onades impregnades de l'hivern fred. La calma del silenci, de la solitud. Les veus que criden dins meu necessiten aquesta calma.

Una platja freda, abandonada, desèrtica, un mar remogut, carregat d'emocions, però que despren una serenor envejable.

El seu silcenci em torna i se m'endu al seu món.


Mars d'hivern

Comentaris

Ferdinand ha dit…
On es l'indret de la fotografia?
Carme Fortià ha dit…
És una platja de Tuníssia, prop de Monastir.
Unknown ha dit…
És la màgia del mar a l'hivern.
Carme Rosanas ha dit…
Preciosa la foto, la calma una mica nostàlgica, però serena.
iruNa ha dit…
El mar a l'hivern és el millor indret per reflexionar i per trobar aquesta calma... realment la foto ho despren.
rosa ha dit…
preciosa la foto i també el text

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors